KIT-KAT ACABAT ... THE END

Amb les maletes apunt per tornar

Ha arribat l'hora de tancar la paradeta, el kit-kat a New York s'ha acabat i després de quatre mesos a la ciutat dels gratacels cal tornar a la rutina i a la nostra vida a Barcelona. Com ja heu pogut anar seguint, l'experiència ha estat molt millor del què ens esperàvem, vaja, crec que la millor de tota la meva vida ... no hem tingut cap problema, la ciutat ens ha encantat, els cursos que hem fet han resultat interessants i profitosos ... però sobretot ens hem enganxat molt a tota la gent que hem conegut i que tan bé ens han acollit i acompanyat durant aquest temps ... marxar d'una ciutat que no és la teva amb la sensació d'haver fet amics que possiblement mantindrem en la distància et fa sentir molt satisfet, sens dubte, això ha estat el millor de tot el viatge. El mateix dia de la nostra sortida vam viure (sense enterar-nos de res!) un terratrèmol i ens hem escapat pels pèls d'Irene ... els amics newyorkers ens diuen que la ciutat no volia que marxèssim i per això han passat aquests fenòmens totalment inusuals a la ciutat.

Com passa a la vida, però, som conscients que no tot a NY són flors i violes ... la ciutat és dura, bruta i amb rates al metro i escombraries al carrer i fins i tot per a mi, massa activa, per viure-hi cal tenir diners, els lloguers són cars i mantenir el apartaments encara més, el menjar sà és car i el vi als restaurants es paga a preu d'or ... els newyorkers treballen molt, la feina és molt competitiva i tenen poques vacances (quin horror!!!) ... però a canvi, viuen a la ciutat més interessant del nostre petit planeta i New York, per nosaltres, mai més serà una ciutat estranya ... a partir d'ara és la nostra ciutat, la nostra segona ciutat després de Barcelona, on esperem tornar aviat, per anar descobrint nous escenaris, viure-la tant intensament com aquests mesos perquè tot i els "petits" inconvenients .... I LOVE NEW YORK ... I love Brooklyn, Park Slope, Manhattan, la 5a Avinguda, Prospect Park, el MOMA, els musicals de Broadway, les botigues i restaurants, l'amabilitat de la gent, la seguretat, la diversitat, l'anglès amb mil accents diferents, la vitalitat, Times Square de nit, els ponts, els taxis grocs ...

Lady Liberty des del Ferry
d'Staten Island

L'aventura americana no ha estat només estar físicament als USA, aquest blog per mi també ha estat una experiència nova, excitant i molt profitosa. Jo mai he fet un diari, ni quan era petit, com a molt quan era pre-adolescent escrivia quatre ratlles en una llibreta sobre el què em passava pel cap i que no volia o no podia comentar amb ningú, ni als amics més íntims ... en canvi, ara que ja tinc 42 anys (bé ... gairebé 43!) m'he posat a explicar la meva, la nostra, vida a New York i compartir aquesta experiència m'ha semblat un bon exercici, primer de tot perquè sempre més tindré sobre paper (encara que sigui virtual) tot el que he viscut durant aquests quatre mesos, en segon lloc perquè espero que els lectors ocasionals o els fidels seguidors del meu blog hagin passat una bona estona llegint les "tonteries" que em passaven pel cap i en tercer lloc, m'agradaria que algú pogués aprofitar els consells o vivències si mai fa el mateix que nosaltres, viure una temporada a la capital del món, o simplement visita la ciutat.

He tingut més de 3.000 visites, desde Luxemburg, Alemanya, Suècia, Anglaterra, Dubai, Japó, Colombia, Kazajistan, Estats Units i Espanya ... i l'entrada estrella ha estat l'experiència a la bugaderia. Des d'aquí, desde l'última entrada ... als seguidors i seguidores, moltes gràcies per ser-hi ...  em sentia molt acompanyat quan veia les estadístiques i els comentaris i pensava ... uauuuuu, el que escric interessa a algú!!! ... Dit això ... només falta dir ... adéu kit-kat, adéu New York, adéu blog ... o potser molt millor ...

Fins aviat ... Hasta pronto .. See you soon

Fins aviat New York!!! 

El millor de NY ... la gent!!

THANK YOU NEW YORK ... THANK YOU NEWYORKERS

Últimes hores a NY ... tic-tac-tic-tac

En unes horetes estarem al JFK agafant el vol de tornada a casa i donarem per finalitzada l'aventura americana. Amb una mica de ressaca (ahir sen's van fer les tres al Lower East Side entre gintònics, vinet i cerveses) i una mica a contrarellotge (encara tenim un dinar de despedida) tenim les maletes mig fetes, el taxi demanat, el passaport apunt ... però encara ens queda mig dia per disfrutar de les últimes hores a la capital del món. Desde que hem tornat a NY del viatge pels USA no hem parat de veuren's amb els amics (els que no estan de vacances!!!), per acomiadar-nos i  sobretot per agrair-los la seva hospitalitat, sense l'acollida que hem tingut de tots ells la nostra estada a la ciutat hauria estat molt diferent i sobretot, segurament, molt pitjor. Així doncs, no podem fer més que dir THANK YOU especialment a la Monica i el Carlos, al Javier i el Francisco, a la Virginia, la Nancy, la Maria i la Haruyo, a la Cristina i el Carlos, a la Mònica 2, a l'Elga i el Miguel, a la Daniela i el Marcos, a la Ceci, a la Marta "Mar Salá", al Felipe i l'Evaristo ... i a molts altres newyorkers que ens han acollit més que bé i de veritat ens han fet sentir com a casa.

Els nostres newyorkers ... No hi són tots ... però gairebé

Aquests últims dies, apart de quedar amb els amics, estem passejant per la ciutat, fem algunes compres d'última hora però sobretot caminem per Manhattan remirant els edificis i l'ambient que ja ens és totalment familiar i que trobarem tant a faltar ... però perquè negar-ho, també tenim ganes de tornar a Barcelona, d'abraçar a la familia, de veure als amics ... en definitiva de tornar a la normalitat però amb el cap ple d'ítems de New York, amb mil experiències viscudes que mai oblidarem, amb la satisfacció de que l'estada ha sortit molt millor del que esperàvem i amb la seguretat que ara apart dels amics de Barcelona, tenim un bon grupet a NY que intentarem de totes-totes mantenir tot i la distància i ... qui sap, potser abans del que ens pensem els veurem, a Barcelona, a New York o a qualsevol altre ciutat on el destí ens porti ... de moment però ....

GOODBYE NEW YORK ... HOLA BARCELONA

AT HOME ... NEW YORK

Després de 19 dies pels USA, ahir a la tarda vam arribar a NY i només trepitjar la ciutat vam sentir com si tornéssim a casa ... una sensació ben estranya si tenim en compte que només estarem quatre dies a la ciutat, el dimarts vinent a les 9 de la nit i amb l'ajuda d'American Airlines, sortirem cap a BCN amb ganes, però també una mica tristos perquè aquests mesos han passat en un plis-plas.

Monument Valley pre-tempesta

Bé, com us deia hem estat gairebé tres setmanes pels USA, hem visitat Nevada, Colorado, Arizona, Utah, California, Illinois i Massachusets i com tot, hi ha coses que ens han agradat i altres que no tant. A la llista de lo milloret sens dubte el Monument Valley, el paisatge semi-desèrtic tantes vegades vist a les pelis de l'Oeste i als anuncis de Marlboro em va impactar des del primer moment, realment em vaig quedar amb la boca oberta gaudint de l'espectacle visual i més quan es va anant acostant una tempesta d'estiu que va fer encara més interessant la tarda ... per rematar el decorat, van sortir un parell d'arcs de Sant Martí que semblàven pintats entre el cel i les escultures-muntanyes de la vall.

En segon lloc tenim empatats el Gran Canyon, que ja coneixia d'un altre viatge pels USA, el parc de les Sequoies gegants a California i el Dead Valley.  Tinc que reconèixer que a mi que no m'agrada gaire la natura aquests espais m'han semblat impressionants, veure paisatges que semblen decorats, arbres que s'aixequen cap a l'infinit i que et fan sentir petit-petit, deserts de pedres i de sorra fan que fins i tot un urbanita com jo digui Olé! davant aquest espectacle natural.

Amb en Pere, en Ramon i en Ricard al Gran Canyon

En tercer lloc hi posaria Cape Code, la zona de platja que hem visitat en la última fase del viatge i que està a un parell d'hores de Boston. És una àrea ben pija, amb pobles de cuento de cases de fusta, jardins plens de flors, gent educada, amb nens vestits de forma "impoluta" i que no alçen la veu, molta llagosta i platges paradisiaques ... per una foto, però on l'aigua del mar és de color verd, està plè d'algues i amb una temperatura com la del mediterrani al gener, o sigui, congelada ... apart hi ha foques que van treient el cap de tant en tant, i també algun tauró (inofensiu) i tonyines i en aquesta època de l'any moltes balenes. Precisament una de les sensacions millors que he tingut mai ha estat l'excursió en barco per veure les balenes apropet de Provincetown i cal dir que això si que ha estat espectacular. Jo pensava que les veurien de lluny, però al contrari, vam poder veure-les a dos o tres metres del barco, s'anaven movent al nostre voltant treient el cap i enfonsant-se de nou sense cap mena de por, al contrari, semblava que estaven posant per les càmeres dels turistes "anonanados" que desde la barca feiem ohhhhhhhhhh!!! cada vegada que les veiem aprop nostre.

Una balena "a tiro de piedra"

Posta de sol a Cape Cod

En quart lloc i primer en quant a ciutats després de NY, cal posar-hi Chicago, la ciutat de l'Obama, una mena de Manhattan en petit però molt més net i polit. La ciutat ens va semblar molt interessant, amb vida cultural, museus, teatres, bars i restaurants, platges (platges d'un llac que sembla un mar) i barris fora del centre ben atractius, amb cases de Frank Lloyd Wright, botigues hipsters i també una mica posh. 

Chicago

En cinquè lloc hi poso Las Vegas, potser perquè ja la coneixia, però aquesta vegada m'ha semblat encara més artificial, decadent i "hortera". Realment no val la pena passar-hi més d'un dia, això si, vam estar allotjats al Flamingo, l'hotel que ho va iniciar tot, el primer casino de la ciutat i un clàssic dels clàssics i feia goig veure l'skyline de la ciutat de nit o de dia desde la gegant finestra de la nostra habitació.

Les fonts del Bellagio de Las Vegas

Per últim a la meva llista hi poso Boston, potser és la meca de les universitats més famoses del país i del món, hi ha el MIT, Harvard i és la primera ciutat que van construir els anglesos al nou món i tot el què vulgueu però és una ciutat lletja, sense cap interés arquitectònic, provinciana ... vaja per mi és menys interessant que Albacete o Badajoz, per posar un parell d'exemples. Potser va ajudar-hi que l'hotel deixava molt que desitjar, que no ens va fer gaire bon temps o que vam menjar fatal ... però jo no recomenaria Boston a ningú, vaja, com a molt passar-hi mig dia i fugir corrents de la "sossa" capital Masachussets.

Així doncs, contents del viatge pels USA, amb molts records i la càmara de fotos plena a vessar vam tornar a la nostra ciutat d'adopció: NY ... i ens va rebre amb una tempesta d'estiu de les que fan por, amb llamps i trons, un embús espectacular a Manhattan i amb dues hores de retard del vol pel mal temps ... i tot i això, vam arribar a Roosevelt Island, on ens han deixat un apartament els nostres amics newyorkers Mónica i Carlos, amb un somriure a la boca i amb ganes de gaudir d'aquests últims dies aquí, i us asseguro que ho farem!!

PELS USA

Desde fa mes d'una setmana tinc el blog ben abandonat, no per gust, sino perque les noves tecnologies i les arees rurals (per dir-ho finament) dels USA no son compatibles ... en tot cas, moltes vegades no teniem wifi a l'hotel i en altres casos al demanar a la recepcio dels motels de carretera on ens hem allotjat si podiem tenir conexio a internet ens miraven amb cara de: que cony m'estan demanant aquests guiris?? ... "en resumidas cuentas" fins que hem arribat a Chicago no ens hem pogut conectar com Deu mana amb la resta del mon. Es veritat que amb el nou juguet que ens vam comprar a la nostra estimada NY, un Ipad 2 "blanco nuclear" hem anat consultant el correu, quan podiem, hem fet alguna trucada amb l'skype i poca cosa mes ... Aixi doncs que avui finalment, amb teclat sense accents ni "tse trencada"i amb la musica de fons d'una imitadora de la Winehouse al bar de l'Hotel Hard Rock de Chicago us faig cinc centims de la nostra particular aventura americana.

Les experiencies, els paisatges i les emocions que hem tingut aquests dies han estat moltes i ben variades. Vam comencar retrobant-nos amb en Ramon i en Ricard a Las Vegas, la ciutat mes hortera, viciosa i decadent dels Estats Units i possiblement del mon. Com sempre esta plena de gent jugant, bevent i fumant tot el dia i tota la nit i continua sent una barreja de decorat del "1, 2, 3 responda otra vez" i un centre comercial estil Gran Via 2. Jo ja ho coneixia i per aixo no m'ha sorpres res del que hi ha, aixo si, hem aprofitat per pujar a una muntanya russa gegant, veure l'espectacle de les fonts del Bellagio i disfrutar de l'estada al Flamingo Hotel Casino de Las Vegas, envoltats de decoracio de color rosa-chicle com el nom de l'hotel indica.

Un cop esgotats els dos dies a la ciutat, vam iniciar el tour per l'america profunda amb un cotxe Dodge, tambe tipicament america, des del Gran Canyon del Colorado, passant pel Monument Valley i el Deth Valley, acabant pel Sequoia National Park i San Francisco. Hem estat a Nevada, Utah, Colorado i California i ens hem empapat de paisatges unics que ens han deixat bocabadats, amb postes de sol de pelicula, arcs de Sant Marti al desert i ... tambe uns motels americans dels que sempre et queden a la memoria encara que passin mil anys, i no precisament per la seva comoditat ... sino per altres motius que crec mereixen un post especial que prometo fer a la tornada a New York. Si soc sincer, pero, he de reconeixer que tots quatre hem passat uns dies divertidissims, amb molts moments de bons riures, alguns altres de nervis per la dificultat de trobar allotjament, pero sobretot hem vist uns monuments naturals que fins i tot a un urbanita com jo, deixen sense paraules, sobretot el Monument Valley i les sequoies gegants de California.

Durant aquests 9 dies de perible a lo Telma i Louise, pero sense cotxe descapotable, ni Brad Pit, ni atracaments ni fugides de la policia, hem arribat, desde San Francisco, a Chicago, una ciutat espectacular que ens esta encantant. Es una mena de Manhattan en petit, pero neta, ordenada i tranquila, amb en Pere diem que es una ciutat que et genera bon rotllo, amb un munt d'obres art arreu, canals, gratacels espectaculars i sobretot, una ciutat on dormim en un hotel dels bons, en un edifici Art Deco restaurat, amb llencols nets, vistes i aigua calenta a la dutxa ... quin gust!!

De moment hem fet una visita en ferry pels canals del centre, hem caminat de nit envoltats d'edificis il.luminats i no hem menjat hamburgueses, torrades gegants, ous ni amanides banyades en salses de noms impronunciables com en els ultims dies, o sigui, em reafirmo encara mes, m'encanten les ciutats, amb restaurants variats, gent, museus i botigues ... per tant m'agraden San Francisco, Chicago i sobretot New York, sense oblidar mai a la meva estimada Barcelona.

FENT MALETES ... SNIF!

La setmana ha passat especialment ràpida, amb en Ramon i en Ricard hem voltat per Manhattan i Brooklyn, hem sortit a sopar, hem fet alguna compra, hem anat al MOMA i els hem ensenyat bastant a fons Brooklyn, el nostre barri d'adopció. Ahir al matí ens vam acomiadar d'ells provisionalment perquè el dilluns ens retrobem a Las Vegas per fer una setmaneta junts de vacances per la zona oest dels EEUU.

Ara que ja estem de cap de setmana estem inmersos en fer maletes, i clar, això vol dir que marxem de NYC, que deixem el pis ... en definitiva que l'aventura  newyorker està arribant a la seva fi. Sé que els que em llegiu pensareu que tinc molta cara de "queixar-me" després d'estar a NYC desde l'1 de maig i que encara em queden tres setmanes de vacances i que, fins i tot, torno a New York quatre dies per acabar d'acomiadar-me de la ciutat, dels amics ... però la sensació que s'està acabant aquesta etapa tan fantàstica em/ens produeix una mena d'estat melancòlic però al mateix temps d'alegria per començar un viatge durant 19 dies per altres estats del país i sobretot, per tornar a casa nostra i veure a la familia i als amics després de gairebé quatre mesos de contacte només virtual o telefònic, gràcies a Sant Skype.

Tristos-contents, ahir abans de (l'últim) sopar
a Park Slope

Doncs com anava dient, des d'ahir a la tarda estem començant a fer maletes, i no ha estat fàcil, més aviat a estat estressant i esgotador. Hem tingut que fer tres tipus de maletes, unes per emportar-nos de viatge per la costa Oest, Chicago, Boston i Cape Code, unes altres amb roba i altres estris que no necessitem pel viatge i que deixarem a NYC a casa dels nostres amics Carlos i Mónica (ells dos són uns altres àngels de la guarda a la nostra ciutat d'adopció ja que apart de tractar-nos com reis, ens deixen casa seva per estar els últims dies a NYC abans de tornar a Barcelona). I finalment ha aparegut una tercera categoria de maleta formada per totes les compres que hem anat fent a la ciutat, més els apunts i llibres d'anglès, catàlegs, objectes varis, records ... en definitiva, hem anat recollint com formiguetes i ara per marxar no teníem espai a cap maleta per posar-ho ... solució, per 80 dòlars hem comprat una maleta (moníssima) adicional ... tornarem a Barcelona carregats com burros i portarem més maletes que la Piquer ... però és el que té viure tres mesos a la capital del món, encara que no vulguis acabes acumulant compres i no es qüestió de deixar-nos res aquí, no? ... O si??  Pensant una mica, si comptem el preu de la maleta extra, més el càrrec d'American Airlines per segona maleta a facturar més l'estrés que tenim des d'ahir a la tarda ... potser el millor hagués estat deixar cosetes davant de casa i que algú les aprofités ... de fet, hem fet això amb uns texans vells i unes bambes esportives d'en Pere i en cinc minuts ja no hi eren ... són ben raros aquests americans.

Sigui com sigui, hem aconseguit tancar les 5 maletes i ara mateix preparem un soparet informal a casa amb uns quants amics per celebrar (?) que marxem dilluns ... i si, amb pena, però contents, feliços pero tristos ens pendrem unes ampolletes de vi i de cava i brindarem perquè aviat tornem a New York ... i qui sap ... potser hi tornem abans del què ens imaginem.

La nostra petita aportació a les
paradetes del dissabte
a Park Slope

ÚLTIMA SETMANA A NYC

El temps passa rapidíssim i aquesta setmana és l'última de la nostra estada a New York, el dilluns vinent marxem 19 dies a fer una petita ruta per altres estats del país i conèixer una mica més la vida americana fora de la ciutat dels gratacels. Abans de tornar a casa, però, passarem 4 dies a NYC per fer les últimes compres i sobretot despedir-nos amb molta pena de la ciutat i d'alguns dels amics que hem fet durant la nostra "aventura" newyorker.

Sopant amb la Marta, en Ricard i en Ramon
 al Sea de Williamsburg

Però lluny de posar-nos tristos apurem aquests dies per continuar exprimint tot el que ens ofereix NYC i a més ho fem amb la bona companyia d'en Ramon i en Ricard, que ens han visitat desde BCN. Aquests darrers dies han estat una mica atrafegats, apart de passejar per la ciutat que mai ens avorreix, hem aprofitat per anar a passar un dia a Connecticut convidats per la Virginia, l'amiga d'intercanvi d'en Pere, i hem descobert una zona preciosa, a menys d'una hora de New York, amb paisatges de boscos espectaculars i sobretot, unes mansions encara més espectaculars on viuen nordamericans amb uns ingressos més alts que el PIB anual d'algun país africà i crec que fins i tot europeu.

Les fotos d'Ai Wei Wei

També hem visitat un parell de museus ben interessants, el Museu Jueu, amb una col·lecció herència d'unes riquissíssimes jueves, les germanes Cone, que van viure a cavall entre Baltimore, Europa i de fet, la resta del món perquè feien viatges llarguíssims i que es van dedicar a col·leccionar un munt d'obres de Picasso, Gauguin, Rodin, Cezanne i Van Gogh, entre d'altres, i l'exposició de fotografies d'Ai Wei Wei a la Casa Asia de Manhattan amb fotos d'estil "realisme-periodístic" de la New York dels 80-90, ben diferent de com la coneixem actualment. Encara ara em sembla un miracle que barris com Lower Est Side hagin canviat tant en tan poc temps, de carrers amb edificis ruinosos, homeless i drogues han passat a ser barris residencials, cool, amb botiguetes i restaurants de catàleg i molts joves visquent als antics edificis fets pols ... és força curiós aquest fenòmen de rehabilitació o nous usos d'espais degradats conegut com a "gentrificació" i que ja va comentar en Pere a una de les seves entrades al blog.

Aquesta setmana amb temperatures oscilants entre el foc de l'infern i la pluja de tardor, estem aprofitant per voltar una miqueta més per Brooklyn i veure l'skyline de Manhattan de dia i de nit a la vora del East River, amb l'excusa de portar-hi als nostres convidats, i també per repetir restaurants que ens han agradat, com el "Sea" de Williamsburg o descobrir-ne de nous com una famosa i amagada hamburgueseria situada, mig il·legalment, darrera d'una cortina als baixos de l'hotel Meridien del 56 St entre la 5 i la 6 Ave de Manhattan. Els newyorkers diuen que és on es mengen les millors hamburgueses de New York ... la veritat a mi, em semblen gairebé totes iguals.

Manhattan de nit, desde Williamsburg

La setmana també ens ha donat per fer algunes compres interessants, com per exemple texans (jeans en diuen aquí) Levi's a 12 dòlars a la botiga oficial o un Ipad 2 d'Apple, força més car que els texans, però que resulta ser una joguina ben entretinguda i que anem descobrint poc a poc com nens petits.

I així entretinguts, amb sopars, cerveses amb amics i visitant encara zones de New York desconegudes comencem a pensar amb les maletes i anem descomptant els dies del calendari ... tot i que sembla que fós ahir que vam arribar a la ciutat per passar-hi tres mesos ... que ràpid passa tot "lo" bò.

MOMA PS1 I RESTAURANTS

Avui fa un dia xafogós a New York, d'aquells que el poc vent que corre sembla que surti d'un assecador de cabell i el sol és tant potent que és com si fóssis al mig del desert a les 12 del migdia, si a tot això hi sumem que a Manhattan tot és asfalt i gratacels, cotxes, fum del metro i gentada, el millor plan per passar el dia és dinar a un restaurant fresquet i visitar algun bon museu "idem", i d'un i d'altre a NYC n'hi ha per donar i vendre.

Així doncs amb en Pere hem quedat per dinar amb la seva amiga Haruyo al Nada, un bon restaurant japonès, dels de veritat, al 50th St amb Lexington Ave. Després d'assaborir el peix cru, l'arròs, la sopa de misho i l'amanida hem agafat la M del metro de NYC per desplaçar-nos al barri de Queens i visitar el MoMa PS1, una mena de sucursal del MoMa de Manhattan i que jo desconeixia. En Pere, que està molt més al dia que jo en art, ha proposat anar a veure què tal era la col·lecció de Queens i jo encantat de descobrir nous espais i més encara si al carrer hi ha una temperatura que ronda els 34 graus.

Manhattan desde Queens

El MoMa de Queens està ubicat en un antic edifici industrial, a Jackson Ave. amb la 46th Ave. i bàsicament acull exposicions de l'art contemporani més actual i novedós, i com no podia ser d'altre manera, les quatre plantes de l'edifici acullen obres de video-art o art audiovisual, escultures i fotografies, entre d'altres formats "artístics". L'edifici no té res d'especial, però els americans tenen una habilitat extraordinària per restaurar vells edificis i adequar-los a nous usos deixant moltes zones tal i com eren en orígen, en aquest cas per exemple, les escales d'accés a cada planta estàven intactes i les portes de les diferents sales eren també antigues o vintage com en diuen aquí. El centre té també una petita botiga, una cafeteria, aules per a cursos diversos i un gran pati on cada dissabte al migdia fan un festa de música electrònica estil Sonar i que intentarem conèixer l'últim dissabte que passarem a New York.

Video art

Freaks en pantalla

De les set exposicions que hi ha actualment al Museu m'han agradat especialment dues propostes, la de Laurel Nakadate i la d'Alejandro Jodorowsky. La primera és una exposició bastant àmplia, però em quedo amb la sala de fotos de gran format d'una sèrie de 365, on l'artista, una newyorker joveneta, s'ha fet una foto cada dia plorant .... si, tal com ho llegiu, autoretrats plorant en diferents entorns, al carrer, a la platja, al mig de la muntanya nevant, a casa seva, en hotels, a la dutxa, vestida, despullada ... tot plegat ben original i sobretot amb molta qualitat artística. La noia és una mica narcisista perquè tota la seva obra és ... ella mateixa, siguin fotos o videos, sempe hi surt ella ... però m'ha agradat, tot i que tampoc és que sigui una model de passarela ni tingui un físic espectacular però és resultona, amb en Pere hem comentat que era com la Betty la fea de la versió americana, però quan ja era guapa.

La segona proposta que m'ha interessat ha estat una pelicula rotllo performance de temàtica religiosa, concretament de la vida de Crist narrat amb imatges amb un estil barreja de Dalí i Almodovar, força irreverent i amb escenes ben impactants. La projecció era en una gran pantalla a una sala fosca i plena de butaques de cine, i només perquè us feu una idea, en una escena hi ha un munt de prostitutes de diferents edats, una d'elles amb una mona com la de Tarzán en braços (?), dins una església (?), de cop i volta entra "Jesucrist" en tanga dels de filet al cul (?), les mira, i surten de l'església darrera seu ... crec que era l'episodi de Maria Magdalena del Nou Testament o de la Biblia ( ... sorry, sóc poc religiós jo ...) explicat de forma ben original.

oferta-oferta!! ... que me lo quitan de las manos

Un cop vistes totes aquestes "modernors", envoltats d'un públic encara més modern, cool i alternatiu que les obres exposades, hem agafat la G per anar a descansar una estona a casa, aquest vespre sortim a sopar a un restaurant amb una terrassa amb espectaculars vistes de Manhattan, aprofitant que durant quinze dies fan el que s'anomena la "NYC Restaurant Week Summer 2011" a New York i per un preu únic de 35 dòlars pots sopar a més de 300 restaurants que normalment tenen uns preus prohibitius. Nosaltres, exprimint tot lo bo que ens ofereix NYC, hem quedat amb les newyorkers Nancy i la Maria per veure com funciona aquesta oferta que ben segur i coneixent com organitzen activitats d'aquests tipus a la ciutat, estarà de nassos .... ja us ho explicarem!