ENGLISH COURSE IS FINISHED

Avui 1 de juliol no només és especial perquè és divendres i tenim un cap de setmana de tres dies per endavant (dilluns és la festassa del 4 de juliol als USA!) sinó perquè avui ha estat el meu últim dia de classe d'anglès al International House de Tribeca. La resta de la meva estada a la ciutat no m'aixecaré d'hora cada dia per anar al classe, ni agafaré el metro de Brooklyn cap a Manhattan a quarts de nou, ni esmorzaré a la plaçeta que han fet a l'antic World Trace Center, ara anomenat Zona 0.

Per una banda tenia ganes d'acabar el curs, però per altra banda, m'ha fet una mica de pena perquè era la meva rutina diària i, apart, vol dir que ja han passat set setmanes més i la nostra estada a New York avança tan ràpid que no ens n'adonarem i ja tornarem a viure a la nostra estimada Barcelona.

Dit això, la valoració del curs és prou bona, per no dir molt bona ... Com alumne puc dir que la St. John's University de Tribeca és un espai agradable, nou, net i amb tot el necessari per fer les classes còmodes, a excepció del fred; com passa a tots els edificis de New York tenen l'aire fred tan alt que a vegades a classe em sentia com un pingüí i anava més abrigat que al carrer i jo i les meves angines ho notàvem massa!.

La St. John's University per dins ...

... i per fora

De l'aspecte acadèmic gairebé no tinc cap queixa, de les 7 setmanes contractades, 3 les vaig passar solet a classe, això volia dir dos professors per dia només per a mi, amb els avantatges que això suposa: vaig pagar per classe en grup i vaig rebre classe one-to-one que són molt més cares, vaig apendre ràpid i em feien treballar molt i jo, que sóc una mica gandul, doncs ja em va anar bé; però també tenia inconvenients, no vaig conèixer ningú, no em podia distreure ni un moment i el pitjor és que jo tenia que fer tots els exercicis, parlar, escriure i escoltar les lliçons sense descans ... i la veritat, acabava ben esgotat.

A partir de la cuarta setmana va aparèixer la Landish (flor en rus) una senyora "cincuentona" de la república rusa de Kazan. La meva alegria inicial es va transformar ràpidament en decepció i no perquè la senyora fos desagradable o maleducada, al contrari, però la seva presencia a classe més que beneficiar-me em va perjudicar, ja que el seu nivell d'anglès era el mateix que el meu en rus, o sigui zero, i això va implicar que durant dos dies el ritme baixès massa. Em vaig queixar als professors subtilment i va donar resultat, a partir del tercer dia les classes van tornar a agafar ritme i vam anar avançant amb el programa previst tot i que la pobre senyora no "pillava" res de res a classe i fins i tot a mi em feia patir perquè amb les cares que posava segur que preferia estar bevent vozka aprop del Volga que no estar tancada en aquelles quatre parets estudiant un idioma que ni li interessa ni necessita.

A partir de la cinquena setmana vam tenir un nou company, també rus, però de Moscou, l'Oleg, d'estada a New York per visitar a la seva dona, resident a la ciutat i treballadora del International House. El nou alumne, que al començament feia una mica de por per la seva "pose" amb cara de pocs amics, tenia un nivell d'anglès semblant al meu i aquesta vegada si que vam aprofitar les classes i sobretot, van passar a ser més divertides. El pobre noi feia de traductor d'anglès-rus amb la Landish constantment ja que ella li suplicava que li traduís què li preguntaven els professors i què volien que els expliqués ... fins que va començar a cansar-se i la ignorava amb "tot el morro" ... com a conseqüència d'això la senyora va dimitir, va tirar la tovallola i va abandonar les classes sense avisar. Un bon dia a mitja classe va dir que tenia migranya (va explicar-ho en rus i l'Oleg va traduïr-ho), es va aixecar, va sortir i ja no l'hem vista més.

Aquesta última setmana hem tingut dues noves incorporacions, la Maria una noia brasilenya de vint-i-pocs anys i de Salvador de Bahia, molt simpàtica, i el Daniel, un noiet de 17 anys italià de Milà vestit sempre d'Armani i visitant al seu germà gran que viu a la ciutat desde fa uns anys. Tots quatre hem passat la setmana entre exercicis, pràctiques de conversa i alguns riures per la dificultat d'explicar-nos en aquest maleït idioma. Llàstima que hagin començat just quan jo acabava el curs!!.

El nivell del professorat del IH de Tribeca és bò, bé, no al 100 %, però dels 9 professors diferents que he tingut durant aquestes 7 setmanes, puc dir que excepte tres, la resta han estat bons ... destacant per sobre de tots la Sharon, una newyorker d'orígen singapureny (es diu així??), clavadeta al Falete! però boníssima donant classe, l'Erika, una newyorker autèntica de Manhattan, molt Rottenmeier, estricta i sosseta però bona professora i en Joe, originari de Park Slope a Brooklyn, un profe novatillo però que té un gran futur, és espontani, fa les classes divertides i s'implica molt amb els alumnes, i això és bò per motivar.

Dels dolents he tingut la típica noieta joveneta americana que dóna classes com podia estar a la 5a Av. comprant roba, amb voluntat, però 0 experiència i sobretot 0 tècnica educativa o una newyorker d'orígen Txec a qui no entenia res de res perquè no vocalitzava gens o el típic professor novell que es dedica a seguir un guió (bé, un llibre) i que no improvitza ni et resol cap dubte que no estigui a la lliçó que toca.

Homework every day ...

Per ser justos he de reconèixer que tot i la mandra que em feia anar a classe al començament de l'estada a la ciutat, ha valgut la pena seguir les classes i he aconseguit després de 130 hores d'intesives classes passar del nivell elemental i fer tot el pre-intermig. Això vol dir que quan comenci el curs a Barcelona per l'octubre podré, si m'esforço una mica, entrar al nivell B1, o sigui, el nivell mitjà. Després de 42 anys puc dir que començo a tenir nocions d'anglès ... qui ho havia de dir! a la meva edat i amb la meva mandra!!

Thank You International House New York!!

... i diploma aconseguit!