Desde sempre m'han cridat l'atenció el tatuatges ... i és ben estrany perquè a casa meva, per suposat ningú porta cap tatuatge ni la gent del meu entorn directe tampoc i quan jo era jovenet els tattoos eren cosa de mariners, de "barriobajeros" varis en plan Perros Callejeros i El Vaquilla i para de comptar. De fet, el tatuatge que havia vist de més aprop era el del Popeye el marino, quan passaven els dibuixos per la tele i jo em quedava encantat veient-lo, a ell, i a la Olivia, la seva anorèxica nòvia.
No sé perquè doncs el meu interés pel tema, interès d'altra banda totalment d'observador ja que la meva por a les agulles va evitar que caigués a la temptació de fer-me'n un quan, fa uns anys, era lo més cool i si es volia ser modern calia portar-ne almenys un de petitó. De fet amb el Xavi i l'Agnès vam estar apunt d'anar a fer-nos un tatuatge, fins i tot teníem mig pensat el dibuix i triat el tatuador de confiança ... però em fa més por una agulla que una pedregada ... sí! ... sóc poruc i al final només imaginar-me el meu cos martiritzat per l'agulla quedava blanc com un paper de fumar i finalment ... vaig deixar-ho córrer i no me'n he penedit ni un moment, perquè sabeu una cosa? a la ciutat més trendy del "mundo-mundial", New York, avui en dia el que és cool és no portar el cos tatuat ... per tant, amb el Pere sóm els més trendys del barri.
La por, però, no va lligada amb l'interès i tinc la sort de poder gaudir de milers, millor dit, de mil·lions de cossos tatuats a New York, la majoria resultat de l'"antiga" moda de tatuar-se el cos, fins i tot de forma exagerada. Tota aquesta generació que va dels 20 i pocs fins els 40 i pocs van ser més forts que jo i van seguir la moda que tocava ... tot i que ara potser se'n penedeixen perquè realment he vist de tot, tatuatges espectaculars, però altres que fan pena ... i no em vull ni imaginar aquesta generació d'aquí, posem 30 anys, quan es passegin per les platges de Florida en plan Chicas de Oro i els dibuixos s'hagin desfigurat resultat de la llei de la gravetat dels seus cossos i del pas del temps ... perquè a veure els tatuatges són per i quan s'és jove ... i desgraciadament Peter Pan no existeix i tots ens farem vells ... quin remei, no?.
Dit això, no us podeu ni imaginar la diversitat temàtica dels tattoos dels newyorkers. Jo m'ho passo pipa mirant-los, sobretot al metro, com que els trajectes aquí són llargs i jo no porto cap llibre, doncs em dedico a observar-los i això és el que he vist ... de moment!. Per començar destaquen els tattoos florals, que van des d'una rosa discreta fins una selva amazònica sencera pujant cama amunt fins arribar a la cara, molts de colors ben vius i amb uns detalls que semblen fets per un pintor flamenc del s. XVIII ... una passada, vaja.
Un altra grup destacable, però poc original, és el que engloba els motius ètnics, siguin japonesos, indis, xinesos o àrabs ... o les creus de totes les religions que existeixen ... solen ser petits, negres i discrets. Crec que són els que es fan la gent que segueix la moda però que no vol arriscar massa (jo vaig estar apunt d'estar en aquest grup, glups!). Una tercera categoria més original la formen els tatuatges de textos i no estic parlant del "amor de madre" o "Puri te quiero", estic parlant de poemes d'amor, textos bíblics i diria que fins i tot el Quijote sencer dibuixat a les cames, braços, pits o esquenes dels valents que s'atreveixen a portar-los.
Un altra grup pròpiament newyorker és el format pels tatuatges referents a la ciutat, he vist Estàtues de la Llibertat, Empires States, Ponts de Brooklyn, Torres Bessones, Times Squares i fins i tot l'I love New York al pit o a la cama, com si fóssin representants de l'Oficina de Turisme de la ciutat.
M'atreuen també els tattoos realistes, per exemple de cares de persones o d'animals, dracs, tigres, lloros, gossos ... estan fets amb detalls perfectes, tant perfectes que amb el moviment dels cossos semblen que estiguin vius. Per suposat que també n'he vist de molt mal fets, o potser és que els models eren així realment? ... no ho sabré mai!
Finalment n'he vist molts de ben raros, com per exemple de marques com Nike, Adidas o Converse ... o d'altres amb objectes quotidiants com una tele, una cadira o una taula ... Qui una mica normal es tatua a la cama el moble del seu menjador? Doncs a NY n'he vist!
Per acabar aquesta paranoia tattoo volia llançar una pregunta al aire ... Perquè es tatuen els negres? (la gent de color si som políticament correctes, sorry!). Passar per tot aquest patiment i que després no llueixi gens deu ser una putada. Potser algú tindria que inventar la tinta blanca per fer tatuatges i llavors tots contents, no?
Com veieu estic content de tenir tants tatuatges aprop, els analitzo, me'ls miro discretament i m'agraden molt ... però continuo pensant que vaig tenir molt seny de no fer-me'n cap!
