Com tots els caps de setmana a New York, amb en Pere aprofitem al màxim el temps per conèixer encara més i millor la ciutat. Aquest últim també ha estat ben atapeït d'actes diversos amb més o menys fortuna. El dissabte vam poder assistir i veure amb els nostres propis ulls la "famosa" Mermaid Parade de Coney Island, osease, la desfilada de sirenes que se celebra cada any en aquest barri marítim de Brooklyn. Els que seguiu el blog d'en Pere ja heu vist una galeria fotogràfica del "evento", però us asseguro que la realitat és encara més freak ... crec que és un dels actes més cutres que he assistit mai, no per poca gent o pel poc interés dels participants, sinó pels atrezzos tan poc currats i per la quantitat de newyorkers passejant-se lleugerets de roba sense cap mena de complexe (això està bé) pretenent ser sirenes/sirenos o altres criatures de tema marí que, la veritat, costava reconèixer com a tal. Almenys nosaltres vam riure una bona estona ... però al nostre voltant ningú reia, per tant vam acabar fent fotos i aplaudint per por que les nostres rialles cridéssin massa l'atenció.
 |
| Olé les sirenas i el sireno del fons! |
Per compensar una mica, al mateix dia al vespre vam anar al Metropolitan Opera House a veure l'American Ballet Theatre i la seva Coppelia amb la partipació d'Angel Corella com a protagonista masculí. Nosaltres no som uns entesos en el tema, però ens va agradar molt el ballet i vam disfrutar de la música i dels saltironets dalt de l'escenari dels ballarins en malles i les ballarines en "semi-tutú". El Metropolitan Opera House el vaig visitar en el meu primer viatge a NY, allà per l'any 92 del segle passat, però no recordava que fos tant setentero, amb làmpares d'Svarosky, moqueta vermella i molt daurat per tot arreu ... Nosaltres per aclimatar-nos bé entre acte i acte del ballet, vam pendre una copeta de champagne "local" per 14 dòlars cadascun, gairebé la meitat del que ens va costar l'entrada ... però l'ocasió s'ho mereixia, apart vam compartir una estona de conversa en anglès amb la Haruyo (una de les noies d'intercanvi d'espanyol d'en Pere) i el seu marit de New Jersey que també estaven al Metropolitan aquella nit.
 |
| Detall dels quadres |
L'endemà a la tarda vam enfilar Manhattan amunt per anar a la inauguració d'una exposició a Harlem, al carrer 145. En una de les festes a la que ens convidat a New York vam conèixer un canadenc que es dedica a fer obres d'art amb punt de creu (us ho juro!) i ahir era la premier de les seves obres a Manhattan i ens va enviar una invitació a anar-hi, i a nosaltres ens va faltar temps per dir: OK!. Ens va sorprendre la temàtica dels quadres (gay) però ens va agradar molt el resultat, sobretot per la tècnica utilitzada. Després d'un parell de copetes de vi blanc i de conèixer més gent, vam acabar sopant amb la Mònica, el Carlos, el Luís i la Juanita a un restaurant peruà de nom Pio-Pio (us ho juro 2!), especialistes en ... pollastre. És el que té New York, sempre t'acaba sorprenent. Així entre sirenes, ballet i punt de creu hem passat un altre cap de setmana a la ciutat contents i amb ganes que arribi el proper que segur, també tindrem mil coses per fer.
