La festa, com us podeu imaginar, era una petita ONU amb destacats membres de molts països llatinoamericans, Canadà, Estats Units i Espanya. Després d'unes quantes ampolles de vi, cubates i cerveses vam fer un quadre-performance per regalar a la "ojomeneada", una mena de collage que va resultar del més original, amb bitllets de dòlar, retalls d'etiquetes de vi, dibuixos cubistes i futuristes i sobretot, molta imaginació (gràcies a les begudes)... El resultat va ser espectacular i la Mónica té un quadre que, qui sap, igual en uns anys val una pasta!
La tarda-nit que vam passar a l'envejat àtic, en realitat era el segon acte de la nostra agenda d'ahir ... Abans, vam quedar amb una colònia de catalans i espanyols treballadors de la Universitat de Columbia per seguir la final del Barça a la Casa de Galicia de Queens ... no sabria com descriure el lloc, però per resumir-ho, era un macro-saló de "bodas, bautizos y comuniones" on serveixen tapes de les bones, ribeiro i carajillos de Baily's com si estéssis al Bar Manolo de qualsevol ciutat d'Espanya. Com podeu imaginar, apart de fer nous amics i aconseguir més telèfons i mails, ens ho vam passar de nassos amb el partit i sobretot amb les celebracions dels gols del Barça. Nosaltres que som tan poc "futboleros" ens vam entregar com el que més, vam cantar l'himne del Barça (que de tant sentir-lo ens el sabem de "pé a pà"), vam aixecar-nos de la cadira quan fallaven un gol i cridàvem: vengaaaa, vengaaa Messiiiii quan el Barça atacava i guapooooo!!!! quan sortia el Guardiola ... O sigui, vam deixar el pavelló ben alt.
Aquesta setmana hem tingut algun sortideta més, una festa a un antro underground al Lower East Side en una sessió d'un DJ portoriqueny bastant famós i on vam acabar ballant Rafaella Carrà i Alaska (sembla ser que és "lo más de lo más" a les festes llatines de NY); una sortideta a Broadway al musical de Priscilla i un altre a teatre del sèrio, una obra del Tennesse Williams on vaig entendre el 0,5 % del que deien i on, desde la segona fila on estàvem, i per aprofitar el temps, em vaig entrenir a observar els moviments i el cos dels actors i a seguir tots els petits detalls del muntatge.
A New York, si vols, no t'avorreixes mai ... i nosaltres, que ens costa poc d'apuntar-nos a qualsevol proposta, doncs no parem ... a veure si al final tindrem que allargar l'estada per poder complir amb tots els nostres compromisos!
