PELS USA

Desde fa mes d'una setmana tinc el blog ben abandonat, no per gust, sino perque les noves tecnologies i les arees rurals (per dir-ho finament) dels USA no son compatibles ... en tot cas, moltes vegades no teniem wifi a l'hotel i en altres casos al demanar a la recepcio dels motels de carretera on ens hem allotjat si podiem tenir conexio a internet ens miraven amb cara de: que cony m'estan demanant aquests guiris?? ... "en resumidas cuentas" fins que hem arribat a Chicago no ens hem pogut conectar com Deu mana amb la resta del mon. Es veritat que amb el nou juguet que ens vam comprar a la nostra estimada NY, un Ipad 2 "blanco nuclear" hem anat consultant el correu, quan podiem, hem fet alguna trucada amb l'skype i poca cosa mes ... Aixi doncs que avui finalment, amb teclat sense accents ni "tse trencada"i amb la musica de fons d'una imitadora de la Winehouse al bar de l'Hotel Hard Rock de Chicago us faig cinc centims de la nostra particular aventura americana.

Les experiencies, els paisatges i les emocions que hem tingut aquests dies han estat moltes i ben variades. Vam comencar retrobant-nos amb en Ramon i en Ricard a Las Vegas, la ciutat mes hortera, viciosa i decadent dels Estats Units i possiblement del mon. Com sempre esta plena de gent jugant, bevent i fumant tot el dia i tota la nit i continua sent una barreja de decorat del "1, 2, 3 responda otra vez" i un centre comercial estil Gran Via 2. Jo ja ho coneixia i per aixo no m'ha sorpres res del que hi ha, aixo si, hem aprofitat per pujar a una muntanya russa gegant, veure l'espectacle de les fonts del Bellagio i disfrutar de l'estada al Flamingo Hotel Casino de Las Vegas, envoltats de decoracio de color rosa-chicle com el nom de l'hotel indica.

Un cop esgotats els dos dies a la ciutat, vam iniciar el tour per l'america profunda amb un cotxe Dodge, tambe tipicament america, des del Gran Canyon del Colorado, passant pel Monument Valley i el Deth Valley, acabant pel Sequoia National Park i San Francisco. Hem estat a Nevada, Utah, Colorado i California i ens hem empapat de paisatges unics que ens han deixat bocabadats, amb postes de sol de pelicula, arcs de Sant Marti al desert i ... tambe uns motels americans dels que sempre et queden a la memoria encara que passin mil anys, i no precisament per la seva comoditat ... sino per altres motius que crec mereixen un post especial que prometo fer a la tornada a New York. Si soc sincer, pero, he de reconeixer que tots quatre hem passat uns dies divertidissims, amb molts moments de bons riures, alguns altres de nervis per la dificultat de trobar allotjament, pero sobretot hem vist uns monuments naturals que fins i tot a un urbanita com jo, deixen sense paraules, sobretot el Monument Valley i les sequoies gegants de California.

Durant aquests 9 dies de perible a lo Telma i Louise, pero sense cotxe descapotable, ni Brad Pit, ni atracaments ni fugides de la policia, hem arribat, desde San Francisco, a Chicago, una ciutat espectacular que ens esta encantant. Es una mena de Manhattan en petit, pero neta, ordenada i tranquila, amb en Pere diem que es una ciutat que et genera bon rotllo, amb un munt d'obres art arreu, canals, gratacels espectaculars i sobretot, una ciutat on dormim en un hotel dels bons, en un edifici Art Deco restaurat, amb llencols nets, vistes i aigua calenta a la dutxa ... quin gust!!

De moment hem fet una visita en ferry pels canals del centre, hem caminat de nit envoltats d'edificis il.luminats i no hem menjat hamburgueses, torrades gegants, ous ni amanides banyades en salses de noms impronunciables com en els ultims dies, o sigui, em reafirmo encara mes, m'encanten les ciutats, amb restaurants variats, gent, museus i botigues ... per tant m'agraden San Francisco, Chicago i sobretot New York, sense oblidar mai a la meva estimada Barcelona.