Després de 19 dies pels USA, ahir a la tarda vam arribar a NY i només trepitjar la ciutat vam sentir com si tornéssim a casa ... una sensació ben estranya si tenim en compte que només estarem quatre dies a la ciutat, el dimarts vinent a les 9 de la nit i amb l'ajuda d'American Airlines, sortirem cap a BCN amb ganes, però també una mica tristos perquè aquests mesos han passat en un plis-plas.
 |
| Monument Valley pre-tempesta |
Bé, com us deia hem estat gairebé tres setmanes pels USA, hem visitat Nevada, Colorado, Arizona, Utah, California, Illinois i Massachusets i com tot, hi ha coses que ens han agradat i altres que no tant. A la llista de lo milloret sens dubte el Monument Valley, el paisatge semi-desèrtic tantes vegades vist a les pelis de l'Oeste i als anuncis de Marlboro em va impactar des del primer moment, realment em vaig quedar amb la boca oberta gaudint de l'espectacle visual i més quan es va anant acostant una tempesta d'estiu que va fer encara més interessant la tarda ... per rematar el decorat, van sortir un parell d'arcs de Sant Martí que semblàven pintats entre el cel i les escultures-muntanyes de la vall.
En segon lloc tenim empatats el Gran Canyon, que ja coneixia d'un altre viatge pels USA, el parc de les Sequoies gegants a California i el Dead Valley. Tinc que reconèixer que a mi que no m'agrada gaire la natura aquests espais m'han semblat impressionants, veure paisatges que semblen decorats, arbres que s'aixequen cap a l'infinit i que et fan sentir petit-petit, deserts de pedres i de sorra fan que fins i tot un urbanita com jo digui Olé! davant aquest espectacle natural.
 |
| Amb en Pere, en Ramon i en Ricard al Gran Canyon |
En tercer lloc hi posaria Cape Code, la zona de platja que hem visitat en la última fase del viatge i que està a un parell d'hores de Boston. És una àrea ben pija, amb pobles de cuento de cases de fusta, jardins plens de flors, gent educada, amb nens vestits de forma "impoluta" i que no alçen la veu, molta llagosta i platges paradisiaques ... per una foto, però on l'aigua del mar és de color verd, està plè d'algues i amb una temperatura com la del mediterrani al gener, o sigui, congelada ... apart hi ha foques que van treient el cap de tant en tant, i també algun tauró (inofensiu) i tonyines i en aquesta època de l'any moltes balenes. Precisament una de les sensacions millors que he tingut mai ha estat l'excursió en barco per veure les balenes apropet de Provincetown i cal dir que això si que ha estat espectacular. Jo pensava que les veurien de lluny, però al contrari, vam poder veure-les a dos o tres metres del barco, s'anaven movent al nostre voltant treient el cap i enfonsant-se de nou sense cap mena de por, al contrari, semblava que estaven posant per les càmeres dels turistes "anonanados" que desde la barca feiem
ohhhhhhhhhh!!! cada vegada que les veiem aprop nostre.
 |
| Una balena "a tiro de piedra" |
 |
| Posta de sol a Cape Cod |
En quart lloc i primer en quant a ciutats després de NY, cal posar-hi Chicago, la ciutat de l'Obama, una mena de Manhattan en petit però molt més net i polit. La ciutat ens va semblar molt interessant, amb vida cultural, museus, teatres, bars i restaurants, platges (platges d'un llac que sembla un mar) i barris fora del centre ben atractius, amb cases de Frank Lloyd Wright, botigues hipsters i també una mica
posh.
 |
| Chicago |
En cinquè lloc hi poso Las Vegas, potser perquè ja la coneixia, però aquesta vegada m'ha semblat encara més artificial, decadent i "hortera". Realment no val la pena passar-hi més d'un dia, això si, vam estar allotjats al Flamingo, l'hotel que ho va iniciar tot, el primer casino de la ciutat i un clàssic dels clàssics i feia goig veure l'skyline de la ciutat de nit o de dia desde la gegant finestra de la nostra habitació.
 |
| Les fonts del Bellagio de Las Vegas |
Per últim a la meva llista hi poso Boston, potser és la meca de les universitats més famoses del país i del món, hi ha el MIT, Harvard i és la primera ciutat que van construir els anglesos al nou món i tot el què vulgueu però és una ciutat lletja, sense cap interés arquitectònic, provinciana ... vaja per mi és menys interessant que Albacete o Badajoz, per posar un parell d'exemples. Potser va ajudar-hi que l'hotel deixava molt que desitjar, que no ens va fer gaire bon temps o que vam menjar fatal ... però jo no recomenaria Boston a ningú, vaja, com a molt passar-hi mig dia i fugir corrents de la "sossa" capital Masachussets.
Així doncs, contents del viatge pels USA, amb molts records i la càmara de fotos plena a vessar vam tornar a la nostra ciutat d'adopció: NY ... i ens va rebre amb una tempesta d'estiu de les que fan por, amb llamps i trons, un embús espectacular a Manhattan i amb dues hores de retard del vol pel mal temps ... i tot i això, vam arribar a Roosevelt Island, on ens han deixat un apartament els nostres amics newyorkers Mónica i Carlos, amb un somriure a la boca i amb ganes de gaudir d'aquests últims dies aquí, i us asseguro que ho farem!!
