 |
| El cartell |
Ahir vam fer una mica de cultura clàssica. New York també permet veure espectacles dels de tota la vida, no tot és modernitat absoluta i noves tendències, nosaltres també seguim la programació del Metropolitan Opera House i vam decidir, gairebé la primera setmana de viure a la ciutat, anar a una sessió de ballet clàssic, de tutús, de ballarines fràgils i ballarins de cames robustes i per fer-ho del tot bé, què millor que veure
Swan Lake en una producció del American Ballet Theatre.
 |
| Apunt d'entrar |
Així doncs ahir a la tarda (aquí tot comença d'hora i a 2/4 de 8 s'alçava el teló) vam posar-nos americana i camisa i sense abandonar els texans i les bambes vam enfilar metro amunt cap a Manhattan i per segona vegada pel Pere, i tercer cop per mi, vam entrar al "setentero" edifici que acull el teatre, per empapar-nos de bona música i dansa clàssica. El que primer sorprèn és l'edifici en sí, te un aire antic-modern de finals dels 70, amb molt vellut vermell, daurat arreu i vidre ... suposo que quan el van inaugurar era "lo mas", ara es veu passat de moda i tanta làmpara Swarovsky fa fins i tot mal als ulls, però l'entrada i l'escala interior són força espectaculars i tenen certa gràcia.
 |
L'escala interior, el vellut vermell
i les làmpares
Swarovsky |
El públic era barrejat del tot, i amb això no vull dir que per anar a veure ballet cal anar de 21 botons, però tampoc cal donar la nota com les senyores d'Oklahoma de 200 kilos, xancletes verdes i vestit de flors, algunes noietes amb pretensions de princesa amb vestit llarg (lleig) i bisuteria, senyors amb bermudes o matrimonis de mitjana edat que encara vesteixen com els Abba.
Per suposat que la majoria era gent normal i corrent, "arreglaos pero informales" (com nosaltres), i fins i tot a platea hi havia representació de l'elegància de l'alta societat neoyorquina amb joies de veritat, cares retocades pel bisturí i somriures perfectes. La parella més original que vam veure va ser la formada per un senyor catxes amb pinta de mafiós rus acompanyat d'un travesti o transexual (no podem confirmar què era) amb un vestit de gasa color rosa pàlid i maquillat com una porta, això si, es movia amb una elegància indiscutible sobre uns talons del 15 ... però quan obria la boca semblava que tinguéssis un estibador del port al costat!
Un cop repassat el públic i començat l'espectacle (el de veritat) vam seguir amb interés i des d'uns bons seients (només per 40 dolars cadascun!) les coreografies i la música en directe del ballet. Sense ser gaire entesos en el tema, per no dir gens, coneixíem part de la música i tampoc podiem deixar de pensar en la peli "El cisne negro" que vam veure fa poc als cines Verdi, sobre una ballarina (Natalie Portman) que triomfa i mor al Metropolitan Opera House representant el
Swan Lake amb la mateixa companyia que ahir actuava.
Amb en Pere ens va agradar especialment el tercer acte, quan els dos protagonistes fan una coreografia molt emocionant, ella amb tutú negre (fa de dolenta) i ell entregat del tot seguint-la apassionadament per l'escenari, però en general tot i l'espectacularitat del muntatge ens va agradar més Coppelia, un altre ballet clàssic que vam veure fa un parell de setmanes al mateix recinte.
 |
Al final del ballet vaig fer una foto prohibida
... glups!! |
Acabat l'espectacle i després d'aplaudir una bona estona, vam sortir entre la gentada i un cop al carrer, amb la Pepsi fresqueta que ens van regalar davant del teatre, vam tornar cap a Park Slope contents, amb la música de Tchaikovsky al cap i pensant que, tot i que potser ens agrada més la dansa contemporània, de tant en tant una sessió de tutús i música clàssica tampoc fa cap mal, al contrari, amb la varietat està el gust ... i nosaltres a New York no parem quiets.
 |
| Broadway de nit, sortint del teatre |
