 |
| El geni de l'estiu |
L'altre tipus de barbacoa famossíssima era la que cantava l'inimitable Georgie Dann, que amb la seva alegria característica ens alegrava quan erem petits les nits d'estiu amb "la barbacoaaaa, la barbacoaaaa, como me gustaaaa .... la barbekiú" . Qui no ha tatarejat aquesta cançó alguna vegada? Qui digui que no és un mentider!
A New York és molt corrent fer barbacoes als parcs de la ciutat, i encara més als jardins o terrasses dels apartaments. Al Prospect Park els caps de setmana està ple de families o grups d'amics fent carn a la brasa i passant el dia a la gespa del parc, qualsevol excusa és bona: celebrar aniversaris, festes sorpresa, trobada de pares de l'escola dels nens, grups d'esportistes ... A NYC els apartaments solen ser petits i aquesta és una de les raons per la qual als newyorkers els agrada tant el tema. Aprop de casa els dissabtes i diumenges veiem pujar carrer amunt molta gent carregada amb carn de diferent tipus, begudes (amb gas), el carbonet i l'alcohol per fer foc i sobretot les barbacoes portàtils que valen quatre duros a les botigues de xinos. Com us podeu imaginar poques amanides i aigua sense gas prenen, podem dir que aquestes trobades tenen una altra concentració de greixos animals i de begudes calòriques que serveixen per mantenir a l'alça els "cuerpos serranos" de molts assidus a les barbakues, i a nosaltres, en principi, no ens atreia gaire aquest tipus de celebració tan "americana".
 |
| Festa infantil-barbakue a Prospect Park |
Ahir a la nit, però, ens vam estrenar amb el tema barbacoa, això si, va ser molt més fina i sana que la que estem acostumats a veure a Prospect Park. Per començar ens van convidar uns veïns del nostre barri, Park Slope, parents d'una amiga de Williamsburg, i va ser un luxe no tenir que agafar el metro per anar-hi. La festa començava d'hora, com s'estila aquí, al voltant de les 8 del vespre i normalment els impulsors, en aquest cas en Juan i l'Edith, posen l'espai, la barbacoa i la carn. La resta de convidats porten les begudes i qualsevol altre cosa per menjar en plan aperitiu. La veritat és que vam tenir una nit boníssima. La festa era al pati de casa seva, un espai fantàstic, ben decorat, amb bancs de fusta, plantes i espelmes per tot arreu ... una cucada vaja ... i seríem al voltant de 30 o 35 convidats, repartits entre espanyols vinculats al Instituto Cervantes i la resta, newyorkwers ... bé, i en Pere i jo que no sóm ni d'un grup ni de l'altre. L'idioma de la nit va ser "fifti-fifti" anglès i espanyol, i fins i tot català ja que vam conèixer a una noia de Menorca, casada amb un americà de Colorado, amb la qui vam xerrar amb el nostre idioma matern gairebé tota la nit i va resultar que teníem amics comuns a Barcelona i Menorca ... el món és un mocador!!
El menú va ser molt sà, carn a la brasa (hamburgueses de vedella, pollastre i salsitxes) i per picar amanida, hummus, formatges i mil coses més, tot regat amb molts tipus de cerveses diferents i unes quantes ampolles de vinet espanyol que ens van fer sentir com a casa. De postre vam tenir desde tortas sevillanas Inés Rosales, passant per canoli italians i síndria ben fresca i que ens va anar molt bé per fer baixar tot el menjar.
Com passa sempre, quans ens en vam donar compte vam quedar els espanyols sols, encara amb molt vi a les copes i ganes de xerrera ... La festa es va acabar al voltant de quarts d'una (tardíssim per ser NY) i nosaltres contents, ben menjats i amb nous amics a les nostres agendes van tornar cap a casa passejant, disfrutant de la temperatura tant agradable que teníem ahir a la nit a Brooklyn.
I amb en Pere vam decidir que Si ... podem dir alt i fort que ... ens agraden molt les barbacoes !!
