MIAMI EXPERIENCE

Com ja ha explicat en Pere al seu blog, aquesta setmana l'hem començada a Miami, concretament a Miami Beach on ens hem escapat tres dies per intentar conèixer una mica la famosa ciutat d'en Julio Iglesias, la Gloria Stefan, el Bisbal i l'Alejandro Sanz i de tots els actors de telenoveles d'Amèrica Llatina.

Miami Beach

En resum i simplificant una mica es pot dir que no és la ciutat on aniriem a viure, fins i tot, crec que és difícil que hi tornem de vacances per la senzilla raó que per a nosaltres no té res gaire interessant, tampoc és una ciutat horrorosa, però ni l'ambient, ni la platja, ni l'arquitectura ens han emocionat, més aviat al contrari. Per començar a la platja l'aigua és massa calenta, quan et banyes no et refresques, més aviat sembla que estiguis en remull dins d'una olla de sopa, i la platja en sí tampoc té res a envejar a les espectaculars platges de la nostra costa, o les de Cádiz o les de les Balears.

En relació a l'ambient de la ciutat el Miami dowtown és horrorós, de lo pitjor que he vist mai, gratacels d'oficines, homeless pel carrer, botigues antigues rotllo "todo a 100" ... vaja ... per sortir corrent. Els barris de Little Haití i Little Havana son diferents, amb cases baixes amb jardí, el primer molt pobre i brut i el segon una mica millor, amb gent més rica i construït reproduint els carres dels barris residencials de l'Havana de veritat. Vam veure també des del cotxe (a Miami si no tens cotxe no pots fer res) el districte del disseny, amb una concentració de botigues de mobles, i part dels barris residencials de Miami Beach on viuen els "ricachones", amb cases espectaculars, seguretat privada i el iot a la part del darrera.

Per ser justos però, Miami Beach és un altre cosa. L'hotel el teníem al districte Art Deco i s'ha de reconèixer que és ben maco. El barri el formen cases baixes o amb pocs pisos construides a les decades dels anys 20 i 30 del segle passat i estan ben conservades, hi ha molts hotels i restaurants però també botigues com Armani, Gap, Zara ... i en general és una zona agradable per passejar-hi, però tampoc es pot dir que sigui per caure de cul d'emoció.

El districte Art Decó

Ja sabeu que m'agrada observar, i a Miami també ho he fet ... i molt. Per començar, a cap lloc havia vist tantes dones amb nassos operats, està ple de noves riques o riques de sempre però amb poca classe, normalment de països sudamericans o d'Espanya i dels EEUU que llueixen amb orgull els mateixos nassos pels carrers i les platges de Miami Beach. S'ha de reconèixer que en general no vesteixen "estil poligonera- Belen Esteban", més aviat són de l'estil "Ana Obregon" ... ja m'enteneu ... 0 classe però amb comptes corrents plenets de dòlars. També està ple de tios catxes ensenyant múscul, generalment llatins morenets a la flor de la vida però que m'agradaria veure d'aquí uns anyets (aquí podeu entreveure una mica d'enveja ... je, je!) i sobretot s'escolta molta salsa arreu i en tot moment ... clar, quan portes una estona sentint "eres mi amorsito sabrosón ... assucaaarrrrr ... me ensendiste con pasión ... no puedooo masss tengo tu cuerpo en mi menteeee ... asssucaaaarrrr"  treuries una "recortada" i destrossaries tots els aparells de música que tinguéssis a vista.

Amb en Pere ens hem allotjat al Blue Moon, un hotel molt recomenable, al mig del districte, net, amb espais agradables i habitacions maques i un bon esmorzar per 5 dòlars per barba que incluia també internet, tumbones i tovalloles de platja i un descompte a la cocteleria del mateix hotel. Del tema menjar i seguint els consells del recepcionista del Blue Moon, hem dinat un parell de dies a un restaurant cubà del mateix carrer, amb un dels cambrers nascut al Vendrell i que ens va fer sentir com a casa. Jo no he gaudit gaire del menjar durant aquests dies perquè he tingut una petita "passa" d'estómac i, sense entrar en detalls, no estava el "horno para bollos" i la meva dieta s'ha basat en arròs, pollastre, sopeta, molt tè i aigua i ... poca cosa més ... potser per això no m'ha agradat l'experiència Miami? No ho sé ... però com a experiència no ha estat malament, a més, hem tornat morenets després d'unes horetes de platja, amb algunes compres fetes i jo, amb menys panxa després de la dieta obligatòria i fins i tot amb un tall de cabell "a lo Miami" fet ahir abans de marxar cap a l'aeroport a una perruqueria del dowtown .... i no, encara que penseu el contrari el perruquer d'orígen argentí igualet al Berlusconi no m'ho va fer gens malament ... ja veieu que no tot és dolent a Miami.

Sol i sombra a Miami