INFORME SETMANAL

Avui una bona amiga, la Núria, ha tingut el seu primer fill, en Ferran, complint un dels seus somnis més desitjats (moltes felicitats Núria!) ... Aquesta és una més de les notícies de canvis i novetats que m'arriben desde l'altra banda de l'Atlàntic, via correu electrònic, per sms al mòbil, per skype, per hotmail, gmail ... realment sense aquestes eïnes seria difícil saber com va la vida als amics i familiars desde tant lluny, però realment estem al corrent de gairebé tot, i aquesta setmana he tingut moltes notícies i petits canvis destacables.

Amb els pares i altres familiars, i amb els amics que són com familia, parlem assiduament per l'skype, aquesta setmana també he parlat amb companyes de feina, bé, amb una companya i amb la "jefa" perquè ronden canvis a la Diputació i a mi, indirectament m'afecten. Quan em reincorpori pel setembre possiblement treballaré a un altre edifici i envoltat d'altres companys ... no és que el canvi em faci por, al contrari, potser a la llarga va tot millor i jo sóc de fàcil adaptació (mireu a NY, en dues setmanes em movia com una daina per la ciutat) ... però de moment, em costa imaginar que quan torni no tindré la meva taula, ni les mateixes companyes aprop, ni el bon rotllo que tenia fins ara ... i desde NY es veu tot tant llunyà ... amb les trucades, però, em tranquilitzo i sentir les veus i tenir una estona de conversa com si estéssis a la mateixa ciutat és al·lucinant ... encara ara penso que actualment per molt lluny que estiguis, amb internet, sempre pots estar al dia de qualsevol tema que t'interessi, i aquesta setmana he estat interessat també per la feina.

Amb bon humor abans d'entrar
 a classe

Després d'aquest moment d'"enyorança" (un "bajón" el té qualsevol, sorry!) la setmana també m'ha portat una nova companya a classe d'anglès i dos nous (i joves) professors. El que va semblar al primer moment una bona notícia no ho ha estat tant ... la nova companya, russa i amb un nivell d'anglès dolentíssim, ha fet que el ritme de les classes baixès ràpidament ... jo no és que sigui un "as" de l'idioma, però us asseguro que encara ara no entenc res de les quatre o cinc frases en anglès que ha verbalitzat durant la setmana, ni quin és el seu nom i, encara pitjor, no he entès ni la república russa ni la ciutat on viu ... només m'ha semblat entendre que coneix Calella de la Costa i Salou (lo milloret de lo milloret!) i que esquia a Andorra ... jo no sé quina cara posar quan em diu good morning amb accent Putinià (crec que em diu això, vaja) ... però el millor és la cara dels professors quan li demanen que ha fet la tarda anterior i ella contesta que li agrada esquiar i que té tres filles ... Bé, esperem que la setmana vinent millori el tema ...

Aquests dies també hem tingut notícies de la Mabel, per fi ens ha confirmat que ens visitarà una setmaneta pel juliol, i amb el Pere estem molt contents de tenir-la a casa i sobretot de compartir amb ella el New York que hem anat coneixent i que és ben diferent del que vius quan vens una setmana de turista. Ja hem començat a fer plans i mirar el calendari per portar-la al teatre, als concerts de Prospect Park, al High Line ... Mabel, lo vas a flipar!!

Per acabar, la setmana ens ha portat l'estiu de cop ... estem tenint uns dies ben calurosos amb temperatures de 34 a 38 º C (en Farenheid són al voltant dels 90-100) i la veritat és que el sol crema (jo ja estic ben negret!), el poc aire que corre sembla de secador de cabell i l'asfalt està calent com si caminéssis per l'infern ... Suposo que a partir d'ara serà així ... calor-calor-calor ... i fred a les botigues i al metro ... però nosaltres contents i feliços a New York aprofitant al màxim cada dia.