Jo he sigut el primer en veure-ho ... bé ... el fet no té cap mèrit, al contrari ... des d'ahir em llevo cada dia al voltant de quarts de 8 perquè començo anglès a les 9 i al entrar a la cuina, tot i les meves dioptries (no portava les ulleres) he pogut sentir i mig veure que alguna cosa no estava bé ... La primera reacció ha estat cridar al Pere, que estava despert ja que cada dia esmorzem junts, i la segona entrar a la dutxa (mentre en Pere eixugava el desastre) perquè ja fèia tard a classe. Per desdramatitzar, sapigueu que a NY sembla ser que funciona bé el tema "Pepe Gotera y Otilio, reparaciones a domicilio", ja que aquesta tarda mateix han vingut a mirar-se la teulada i demà ens ho arreglaran.
Tancada aquesta petita aventura de bon matí, he marxat corrent cap el metro, subway o train com diuen aquí ... i com que "no hay dos sin tres" ... la meva línia estava mig espatllada i encara ha arribat una mica més tard a classe. Al entrar a l'aula el profe ja m'esperava: good morning "maiquel".
Els que em coneixeu ja sabeu que no tinc massa facilitat pels idiomes, i per l'anglès encara menys ... però ja que estic als Estats Units, crec que tinc que fer un esforç i intentar apendre una mica més l'idioma. El concepte de mínim esforç aquí el tenen molt desdibuixat ja que les classes amb menys hores per setmana són de tres hores diaries, però un cop mentalitzat que tindria classe cada dia, de dilluns a divendres, vam visitar algunes acadèmies al centre de Manhattan que no ens van acabar de fer el pès i al final ens vam decidir per l'International House de la St John's University del barri de Tribeca, molt apropet de la zona 0 i a mitja hora de Brooklyn en metro, o sigui, a "un tiro de piedra" per ser New York.
Al centre ens van atendre bé i l'escola d'idiomes sembla seriosa i amb cert nivell acadèmic, l'edifici és modern i apart, el preu està força bé, així que després de fer una prova em van inscriure a nivell elemental A2 (almenys he superat el nivell beginner A1) que correspon a un nivell pre-intermig del Institut Americà de Barcelona. Un cop "anivellat", bastant content, amb la VISA una mica més buida i amb set setmanes per endavant de classes, he començat la tercera setmana a NY amb la rutina d'anar "al cole" de 9 a 2/4 d'1 (amb 20 minutets de descans).
La gran sorpresa la vaig tenir ahir quan al arribar puntual a la Universitat, em vaig presentar, em van explicar el funcionament del curs, em van donar la targeta per entrar al edifici (una mica militaritzat), vaig firmar un parell de factures, em van donar informació de la ciutat i em van acompanyar a l'aula. Mentre anava passadís avall pensava: com seran els companys de classe? serem molts? podré seguir els temes? tindré prou nivell? ... però al obrir la porta ... l'aula estava ... buida ... només hi havia el professor amb un somriure d'orella a orella i un munt de cadires sense ningú ... oh my god! ... estic sol a classe!!!
Com us podeu imaginar vaig quedar ben parat i em van voltar mil idees pel cap ... era un error? no m'havien entès ... jo no volia classes particulars i m'han inscrit a un one-to-one? ... però res més lluny de la realitat ... en el nivell 2 on estic jo, aquesta setmana no hi ha cap més inscrit, és probable que més endavant hi hagi més alumnes o que jo salti de nivell i vagi a classes amb altres estudiants ... però de moment tinc dos professors per mi solet, un de 9 a 10.40 i l'altre d'11 a 12,30 ... com us podeu imaginar em passo tota la classe pencant com un xino, no puc ni mirar per la finestra, ni distreure'm en res, ni descansar la ment un moment ... em tenen fent un exercici darrera l'altra, fent-me preguntes constanment .. tell me ... ask me ... now listening ... exercices ... i per si fos poc ... homework!!
Crec que Déu, que en el fons deu ser anglosaxò per molt que diguin a Roma, m'ha castigat i per fer-me pagar tots els anys de la meva negativa per apendre el seu idioma ara m'ha fet caure en aquesta mena d'internat dels idiomes per tenir-me set setmanes ben ocupat.
Un cop superat el primer dia vaig arribar a casa ben esgotat i al explicar-li la situació al Pere va fer un somriure i em va dir: quina sort, no? Aprendràs molt! ... em temo que és capaç d'haver parlat amb l'International House i preparar-me aquest curs "personalitzat" ... i si és així: la venjança serà terrible!! ... Us seguiré informant , ara us deixo que tinc deures per fer i m'han obligat a estudiar per demà els verbs irregulars ... snif, snif ...
