PARK SLOPE

Fent ús del google, buscant Park Slope-Brooklyn-New York … tachaaaan:

“Park Slope se encuentra al sur de Brooklyn entre Prospect Park y la cuarta avenida. Es un barrio lleno de vida y repleto de buenos restaurantes, bares, tiendas y actividades culturales dado que en él se encuentran el Museo de Brooklyn, el Jardín Botánico, la Biblioteca Pública de Brooklyn y el Conservatorio de Música. Este barrio ha sido elegido por New York Magazine como el mejor barrio para vivir de Nueva York, y no es de extrañar que artistas de la talla de Tom Hanks, Paul Auster, Maggie Gyllenhaal, Keri Russell o Steve Buscemi hayan escogido este barrio como su residencia permanente.

Caminando por Park Slope, entre sus casas de ladrillo típicas de la zona, se respira una tranquilidad que escasa en Manhattan y si topamos con la quinta avenida podemos encontrarnos con una enorme variedad de restaurantes excelentes. Por ejemplo está el mítico restaurante japonés “Blue Ribbon”, el italiano “Al di la Tratoria”, “La Villa Pizzeria” o el thailandés "Song". La séptima avenida también está llena de buenos restaurantes como “La Taquería” con sus burritos con salsa especial Rachel.

A parte de los restaurantes existe un supermercado muy peculiar llamado “Food Coop”. En este supermercado solo se puede comprar si uno es miembro y trabaja una serie de horas a la semana en él. Así consiguen bajar el precio de sus productos que suelen estar certificados como orgánicos o han estado cultivados de forma local.

Pero Park Slope no es solo comida, también está repleto de tiendas como la de niños “Pink Olive”, “Brooklyn Industries” conocida por sus camisetas gráficas o “Asha Veza” una tienda de ropa hecha en India por mujeres víctimas de la trata de personas o la pobreza. También está la tienda “Home Body Boutique” que vende productos hechos a mano o la floristería “The Park Florist”.

Park Slope merece la pena ser paseado, desde el increíble Prospect Park hasta la cuarta avenida, y parando en alguno de sus maravillosos rincones de exquisita comida o tomar una buena cerveza tirada en “4th Avenue Pub” y sus más de 100 tipos de cervezas o el bar “Commonwealth”.

Te bona pinta, no? … Espero poder menjar japonès i pizza, visitar a la Raquel de la Taquería, fer-me soci del supermercat i anar a comprar flors aprop del parc, tot mirant les façanes típiques de la zona i saludar al Tom Hanks i a l’esperit del Truman Capote quan ens creuem per la 4ª avinguda … Tot això amb el meu anglès d’estil indi: jou iar you? Bat duyudu? Mainaim is maikel …

VISAT

Hi ha pàgines web que han estat pensades per crear confusió al visitant, quan el visitant, en aquest cas jo, l’únic que pretén és buscar informació per viatjar als USA i es troba una web que sembla que et connectis directament a la NASA o a la CIA, fa que necessitis asseure’t tranquil·lament i revisar punt per punt.

Després d’unes quantes visites a la web en qüestió ja sé què sóc: sóc peticionari d’un visat de no immigrant per a visitar els USA per turisme o negocis, i provinent d’un país (Espanya) amb programa d’exempció de visat .... però, aiiii ... si vols estar als USA més de 90 dies ... ja necessites visat, que fan “només” a l’ambaixada de Madrid, on t’obliguen a desplaçar-te “in person” amb un munt de certificats i documents per assegurar al funcionari de torn que no vols quedar-te com a “espalda mojada de lujo” al seu país.

Llapis en mà vaig pendre nota:

Escriptura del pis (per demostrar que tenim sostre a BCN i ... fixa’t, fins i tot és de propietat)

Certificat de la feina, amb detalls de la categoria, nivell, anys treballats i sou anual (per demostrar que som classe mitjana, amb feina i no tenim cap expedient disciplinari ni hem fet cap matança amb una "recortada" o un bazoca ... osease, que som persones sèries, treballadores i formals)

Certificat del banc i/o caixa (o ex-caixa) on consti que som “solvents” i que tenim comptes sanejats (per demostrar que podem mantenir-nos als USA sense acabar en una acera de la 5ena o al metro demanant algun dolar per comprar un hot-dog per sobreviure o bé acabant estirant bolsos a Park Avenue)

Amb tot això, més 1 foto de carnet de 5 x 5 cm (ni un més ni un menys), passaport electrònic i 140 dòlars, i després d’omplir uns quants formularis més, el proper 7 de març visitarem l’ambaixada ... això si: sense bosses, carteres, motxilles, maletes ni cap recipient que pugui semblar “sospitós”.

I de pas ...  viatjaré en AVE per primer cop i passaré un cap de setmana a Madrid ... “No hay mal que por bien no venga” ... mmm... com es deu dir això en anglès???

4 mesos a NY … Realment podem fer-ho??

El primer que calia saber era si podíem deixar la feina “temporalment”. Un cop fetes les primeres investigacions vam reconfirmar que treballar a l’administració pública (en el meu cas) i a una empresa pública (en el seu cas) és una gran sort, i que de moment (ja veurem en el futur) ens dona avantatges que cal aprofitar. Gràcies a no sé quina llei de funció pública i a no sé quin conveni específic jo puc disposar de permís sense sou 6 mesos cada dos anys. Per tant: NY és possible!!

En aquell mateix instant vaig pensar: … les tres oposicions guanyades, la competència amb centenars de persones, les hores d’estudi, els tests, les exposicions de treballs, les classes preparatòries, la Constitució, el dret administratiu, l’ofimàtica, els cursos d’especialització per tenir més punts, els anys d’interinatges, els nervis pre-exàmens, el post-grau d’edició … m’han servit, no només per tenir una feina estable que m’agrada, sinó que em permetran viure el meu somni … doncs: aprofitem-ho!

Un cop vam saber que “legalment” era possible … el següent pas va ser preguntar-ho en “vivo y en directo” als jefes. Depeníem totalment del seu OK (comencem a utilitzar l’anglès!) … per continuar endavant. Com m’esperava jo no vaig tenir cap problema: no només vaig tenir recolzament, sinó que la Laia, la meva cap, em van acabar d’empènyer a fer-ho.

Amb un parell de trucades, una visita al departament de recursos humans i alguna gestió on-line a l’intranet de la “Dipu” ja tinc el permís demanat, concedit i la documentació preparada per seguir amb el següent tràmit: el Visat a l’ambaixada dels USA a Madrid ...

Canvis

... hi ha vegades que no saps com però, en un instant, en un clic-clac ... el destí canvia i tot es torna diferent ... el que semblava impossible, comença a dibuixar-se per transformar-se, poc a poc, en un projecte ferm, sòlid i sobretot, i molt important: POSSIBLE ...

... Més o menys això és el que em va passar el 22 de gener de 2010 quan de cop i volta, tot va canviar ... i la causa, el motor del canvi, l'impulsor té un nom i uns cognoms claríssims, si no fós per en Pere no existiria aquest blog ... ni l'estada a Nova York, ni el canvi de casa, ni ... tantes coses ... Però aquesta és un altre història que ens reservem per a nosaltres (glups!) ...

... Si em centro amb New York ... va ser un projecte de dos des del primer-primeríssim moment ... i jo em vaig deixar portar de forma totalment conscient perquè aquesta "aventura" era un dels somnis de la meva vida que, si tot va avançant com fins ara, s'acabarà complint.

... Aquest projecte, o dit de forma menys "freda"... aquest kit-kat de la feina, de la vida a Barcelona, de la familia, dels amics, de la rutina, dels paisatges coneguts, del dia a dia ... començarà oficialment l'1 de maig quan agafem el vol cap a la NY ... però abans, ai abans!! ... s'han de pensar tantes coses, fer gestions, planificar ... Aquest "estrés pre-kit-kat" serà el contingut d'aquests primers dies de vida del blog ....

... espero que sigui útil per algú ... o si més no, a mi em servirà per ordenar una mica el remolí de temes que cal tenir en compte abans de desaparèixer una temporadeta a NY...

... seguiré informant ....