ADÉU BARCELONA ... HELLO NEW YORK

Possiblement aquesta serà la última entrada desde Barcelona. Avui és dia d’acabar de fer les maletes, de repassar mil coses pendents, assegurar-nos que tot queda arreglat al pis i sobretot, respirar a fons i pensar que ara SI que l’aventura ja comença de veritat.

Aquesta setmana ha estat mogudeta, a la feina he tingut sessions diàries amb molts mails, trucades, planificacions ... però de tant en tant pensava: en uns dies ja estaré a New York... i això m’ajudava a no donar a la feina més importància de la que té ... en el fons, és només això ... feina ... feina que m’agrada molt però que (crec) tampoc trobaré a faltar massa.

La sensació ha començat a ser estranya amb els consecutius acomiadaments, primer amb alguns amics i familia durant les vacances, després a la gent del curs de natació del UBAE, continuant pels companys de feina (gràcies Mati, Ester i Olga pels detallets!! Snif!) ... i tots m’anaven dient ... envejaaaaa ... crec que aquesta ha estat la paraula que més he escoltat durant aquests dies ... i és comprensible ... viure quatre mesos a NY, sense treballar i acompanyat amb la persona que estimes genera enveja, però de la majoria de la gent (tinc sort!), enveja sana, enveja amb alegria perquè algú proper pugui fer el que farem en Pere i jo.

Així doncs, en poques hores anirem cap a l’aeroport, part de la familia ens acompanyarà per despedir-nos ... segurament tindrem un sentiment combinat d’alegria-tristesa, especialment amb els meus pares (als 82 anys quatre mesos semblen molt temps) però estic convençut que sentir-nos acompanyats abans d’embarcar ens donarà encara més ganes d’aprofitar al 100% aquests quatre mesos que tenim per endavant.

Avui fa sol a BCN i aprofitarem per donar una volteta per la platja, per acomiadar-nos (aquest cop nosaltres) del nostre mar i de la nostra ciutat ... i a la tarda, la darrera trobada amb els meus millors amics (snif altre cop!) i  ... s’ha acabat ... demà ben d’hora cap al Aeroport i ... ADÉU BARCELONA ... HELLO NEW YORK! Quina sensació més estranya .... glups!

Primers comiats i previsió de compres

S’han acabat les vacances santes i ha començat l’última setmana a Barcelona abans de marxar cap a NY el proper diumenge. Aquests dies se’m ha fet estrany despedir-nos en plan: ens veiem a finals d’agost o pel setembre ... per continuar amb un parell de petons i abraçades i acabar amb bons desitjos acompanyats d’alguna frase d’”enveja sana” per fer aquest viatge i fugir de la rutina almenys per un temps prou llarg com per desconnectar, però prou curt com per païr tot el que (crec) viurem a NY.

Aquesta “cerimonia” l’hem fet amb els amics del Vilosell, amb part de la familia .... i les paraules de comiat ressonen dins meu quan m’imagino que diumenge vinent estarem a Broooklyn començant el kit-kat de veritat, a la ciutat vertical, com s’anomena NY a la novela que acabo de llegir amb aquest títol i que, per cert, m’ha encantat i recomano.

Avui ha estat un dia tranquil a casa que m’ha servit per començar a preparar maletes, triar els seients dels vols, repassar les guies del USA i, sense voler ... pensar amb les compres que faré a New York.

Tot a començat amb la primera tria de roba i per variar, els dubtes m’han envoltat ... seleccionar una samarreta o un altra em suposa una situació estressant, comptar les camises que teòricament necessito em condueix cap a temes dispersos: quin temps farà aquest mes? necessito més camises d’estiu o de primavera? ... per tant he arribat a la conclusió que NY és la ciutat de les compres i si em deixo alguna cosa ... me la compro!. De fet, en el pressupost de l’aventura he inclòs una petita (o gran!) partida per compres vàries ... texans Levi’s, samarretes Abercrombie, bambes Converse, roba d’esport, calçotets Calvin Klein ... tot això indica que el problema el tindré quan vulgui tancar la maleta per tornar i després buscar lloc a casa per les compres neoyorkines ... però com diu el poster que tenim al vestidor I shop therefore I am ... “pos eso”.

Altres llistes

TROBARÉ A FALTAR

• A la familia, sobretot als meus pares
• Als amics, especialment a la Lídia, la Mabel, el Txiqui i el Carlo, el Pep, el Xavi i l’Àngel i la Carme
• Estar aprop de la Mabel, ara que se li acosten canvis
• Les trucades gairebé diàries amb la meva mare i amb el Txiqui i la Carme
• El pis recent estrenat del carrer Còrsega i més concretament... el llit, la cuina i el sofà
• Les visites de diumenge a Manlleu per veure la familia
• El dinar de la mama, amb els tortells de nata de “Can Tarsic” inclosos
• Conduir el Mini i la moto
• L’optimisme als 83 anys del meu pare
• Caminar per Barcelona quan surto de la feina i vaig cap a casa
• Anar a comprar menjar japonès a la parada de l’abaceria central a Gràcia i de pas, comprar alguna flor pel gerro del saló
• Regar les plantes que tenim a casa
• Els còctels del Milano del divendres cap el tard
• Els preparatius de la “boa del año”, la del Xavi i l’Àngel
• Passar uns dies amb els pares, en Pep i la Glòria a Llançà i banyar-me a les cales de Cap Ras
• El curset de natació al UBAE Perill
• Veure com creixen a marxes forçades en Pol i la Paula
• L’aniversari de la Laia i la Paula pel juny
• La revetlla de Sant Joan
• Les paelles i els aperitius a la platja
• El sol del mediterrani
• En el fons ... moooolt el fons ... una mica la feina

NO TROBARÉ A FALTAR

• Llevar-me cada dia a les 7 per anar a treballar
• Les eleccions del 22 de maig
• Les cartes del banc
• Quan a casa em desperta el soroll dels coloms de la façana
• La majoria de programes que fan a la Tele
• La rutina
• La crisis
• Les noticies pessimistes dels diaris i la TV
• Les trucades oferint promocions de telèfon mòbil, gas, llum o aigua

Llista

Porto uns dies pensant en les mil coses que cal fer abans de marxar, suposo que deu ser normal ja que “a lo tonto a lo tonto” en dues setmanes ja estarem a les Amèriques i comencem la recta final dels preparatius.

Últimament de tant en tant em salta alguna alarma al cervell i recordo mil temes pendents ... per exemple:

A mitja nit em desperto i penso:
- ui ... caldrà que agafi les ulleres de natació per si m’apunto a piscina ...

Conduint la moto per Barcelona, em paro en un semàfor i esperant que passin els vianants i es posi verd penso:
- ui ... tinc que buscar els adaptadors dels endolls, on els dec tenir?? ...

A mig menjar un iogurt després de sopar penso:
- ui ... quines bambes m’emporto? Les verdes? Les blaves? Totes dues? No me’n emporto cap i me les compro allà?

Enmig d’una reunió de feina penso:
- ui ... caldrà que l’Aida s’emporti l’orquídia que em van regalar els amics perquè si la deixo a casa quatre mesos sense regar es morirà. (La senyora de fer feines que tenim, si ... es diu Aida com la de la sèrie, però la nostra és colombiana i no viu a Esperanza Sur)

... el més curiós és que, com veieu, aquestes alarmes salten a qualsevol hora, en qualsevol lloc i en qualsevol situació ... i clar, no tinc temps d’apuntar-me res i quan han passat unes horetes ja no recordo en què pensava i això ... pot ser perillós. Vist aquest bombardeig de flashos pre-New York he decidit que el més assenyat és fer una llista per evitar que m’oblidi alguna cosa important de veritat.

Així doncs, fa una estona i aprofitant que estava solet a casa, m’he fet una infusió relaxant, he posat un CD de de Frank Sinatra per ambientar-me bé i llapis en mà he començat a fer la “ditxosa” llista ... però sorpresa ... de les mil coses que, teòricament, calia fer ... només he aconseguit apuntar-ne quatre o cinc i la resta de llista ... EN BLANC ... no avanço mon dieu ... o sigui que he decidit que em compraré una llibreteta petita que m’acompanyarà nit i dia i quan em vingui l’inspiració divina ho aprofitaré per apuntar-m’ho ràpidament abans no se’m oblidi ...

Ara si que estic veient que no sé si per és l’estrés, per l’edat o per les dues coses juntes ... estic perdent la memòria ... o serà l’emoció de marxar a NY? ... segur que és això! Of course!

Money, money, money

En 22 dies comencem l’aventura americana ... el que es veia lluny-lluny ...poc a poc es va acostant i ara toca, com és normal, concretar temes pràctics per deixar-ho tot ben lligat. I quin tema és més pràctic, necessari i totalment imprescindible per poder fer un kit-kat a NY que tenir controlats, comptats i organitzats els calerons?

Com a persona responsable, estalviadora i de mentalitat catalana, durant molts mesos he deixat de ser cigarra bon vivant per transformar-me en formigueta estalviadora ... sense pressa però sense pausa he anat omplint un sac per poder viure a NY sense patir gaire ... i he aconseguit (crec) una bossa suficient per viure a la capital del món, no com les noies de Sex and the City (ja m’agradaria!) però tampoc com per estar menjant només hot-dogs de dólar acompanyats de les restes de coca-cola light recollides dels vasos de les taules dels restaurants i bars de Manhattan.

Aquests moments de calculadora en mà, de conversió de moneda, de càlcul de despeses previsibles i altres d’imprevisibles ... m’ha fet estar una mica angoixat ... bàsicament perquè sóc el que es diu “un noi de lletres dels de tota la vida” i els números no són el meu fort ... Crec que la genètica hi té alguna cosa a veure però la quota “familiar” en ciències, càlculs matemàtics i economia l’ha concentrat, per una banda, la meva mare experta administradora de l’economia familiar desde que tinc ús de raó i per altra, el meu germà, professor de matemàtiques i especialista en calcular mentalment tot tipus de despesa en un “plis-plas”. La resta dels membres de la familia, entre els quals per suposat m’incloc, quan ens hi posem i amb calma i temps, també aconseguim que 2 + 2 sumin 4 ... encara que triguem una estona més que la mare i el germà.

Dit això, només concloure que estic content i feliç com un anís, totalment satisfet, amb els comptes quadrats i llista en mà, ben clares les despeses i els ingressos d’aquests mesos, intentant així no caure de cap als números vermells ... Com diu l’economista de la familia: Nen, mai estiris més el braç que la màniga!