PLUJA, SOL I DANSA

Ahir vam viure per primer cop a la ciutat vertical plovent. La pluja ens va acompanyar tot el dia, amb una baixada general de les temperatures que va fer que semblés hivern en comptes de primavera ... però tot i el mal  temps, vam comprar un paraigües i ens vam acostar a Manhattan per veure un parell d’acadèmies on pugui estudiar anglès. 

La principal candidata està al Empire State, imagineu-vos com pot ser estar a una classe d’anglès al pis 63 de l’edifici més famós de NY ... el primer que vaig pensar és que si la classe m’avorria, sempre podria mirar el paisatge urbà desde la finestra i esperar que King-Kong passés per la meva planta ... el segon pensament va ser que en cas d’emergència (entenem per emergència incendi accidental o bé algun atac radical de qualsevol tarat anti-USA) seria díficil baixar de tant amunt. Passat aquest moment de por i fent balança, en definitiva  sembla una bona escola, l’atenció que ens van donar va ser més que correcte i la noia que ens va atendre va fer-ho amb molta amabilitat i vocalitzant poc a poc intentant que jo entengués alguna cosa, per tant té bastants punts de ser on em passaré quinze hores a la setmana a partir (potser) dilluns vinent i fins a finals de juny.

Acabat el moment “seriós” de la jornada, vam continuar paraigües en mà cap a Times Square, el MOMA (on el Pere farà uns cursos molt interessants) i el bar de la planta 35 del Hotel Mandarin Oriental de Central Park on vam continuar mirant els gratacels mullats, prenent un tè de mitja tarda.

Al contrari d’ahir, avui ha fet un dia fantàstic i assoleiat que hem aprofitat per quedar amb la Virginia, la primera de les “alumnes” d’intercanvi del Pere, una newyorker autèntica, jubilada i molt activa, creiem que rica i molt amable que amb el seu accent castellà-anglès característic de qualsevol imitació dels Morancos, ens ha acompanyat per Park Avenue, Central Park i l’Institut Cervantes, on va a classe d’espanyol desde fa temps.

Després d’acomiadar-nos a la Central Station, hem anat cap a Chelsea per comprar entrades d’un espectacle de dansa que hem vist anunciat al Time Out New York i així encetar la nostra “vida cultural” a NY ... i la veritat és que ha valgut la pena ... tres actes de dansa contemporànea, d’una execució perfecte i una música podem dir que “original” amb una traca final ben estranya ... a la mitja part ens han repartit uns taps per les orelles ja que el tercer acte (i últim) era una barreja de dansa i de concert de heavy metal amb uns decibelis tant alts que feien que sense taps resultés impossible continuar dins el teatre ... així doncs i com si fós el més normal del món, tothom s’ha posat els taps de color groc que amablement ens han regalat i molt civilitzadament tots ens hem tapat les orelles i hem vist la brillant actuació amb interès... i nosaltres tal com diu el refrany “donde fueres ... haz lo que vieres” ... també ho hem fet com la resta de newyorkers estilosos que teniem al volant ... Això és NY, la capital del món on hi caben totes les extravagàncies possibles ... i nosaltres, al mig, per seguir-les totes-totes-totes!