Per altra banda, i per ser just, el metro de NY és ràpid, extens, eficaç i segur ... també vell, un mica brut, sorollós i amb unes rates (a les nits) que semblen conills ... però realment és indispensable per moure's per la ciutat. Els trajectes poden durar una hora o més, però us asseguro que normalment són força entretinguts.
Els primers dies m'entretenia mirant el look dels newyorkers, com ja he comentat en alguna altra entrada, però a mida que passen els dies m'he fet "fan" dels actors, músics i busca-vides que es mouen de vagó en vagó actuant i, la majoria de vegades, entretenint molt bé als usuaris de la xarxa subterrània de la ciutat. Realment he vist actuacions espectaculars; la primera que em va impressionar va ser la d'un grup de break-dance que ballava dins els vagons ... ho llegiu bé ... dins els vagons, no a l'andana (plattform en diuen aquí) ... eren quatre o cinc nois, amb cossos espectaculars que feien uns salts i uns exercicis a ritme de hip-hop que et deixaven amb la boca oberta, sobretot quan un d'ells va anar de punta a punta del vagó fent salts mortals acabant amb un "espagat" que ja voldrien poder fer els ballarins de dansa clàssica ... Per suposat es van guanyar un bon grapat de dòlars.
Un altre dia vaig seguir l'actuació d'un grup de mariachis dels bons ... no portaven els barrets característics perquè haurien tret l'ull a algun newyorker , però apart d'això, van fer un concert que et transportava directament a Cancun o a Mexic DF, amb música dels Panchos i repertori de "rancheras" de la Rocio Dúrcal (al cel sia) que ja hauria volgut el Jose Luís Moreno al seu mític programa de dissabte a la nit "Noche de Fiesta".
La setmana passada vam seguir amb el Pere l'actuació d'un mag al nostre vagó .... en un plis-plas va entrar un senyor ben vestit, amb un carret de super tunejat amb roba de bellut de color vermell i va començar a fer números de màgia ... va fer aparèixer i desaparèixer un colom i un conill ("vivitos i coleando"), va fer un truc de cartes i un altra amb una corda ... tot això durant el curt trajecte entre dues estacions de la Línea verda ... va tenir molt èxit, aplaudiments i sobretot, dòlars.
En un dels meus primers viatges sòl en train vaig escoltar (que no vol dir entendre) l'actuació d'un monologuista estil "El club de la comédia" ... jo no entenia gairebé res del què deia, però els riures i els aplaudiments dels newyorkers autèntics demostraven que era un actoràs! ... i jo, vaig donar-li un dòlar per agraïr-li el seu entretiment.
Apart d'aquests number one, a les estacions de metro hem vist concerts de bandes de jazz, blues i swing que podrien actuar perfectament en qualsevol festival o teatre del món, també cantants d'òpera demostrant les seves habilitats i altres músics dels que podem trobar als carrers de Barcelona o al metro ... El que sí em sembla és que aquí la qualitat dels artistes subterrànis és molt millor que a casa nostra, aquí no són perro-flautes amb rastes tocant la pandareta per comprar birres, aquí son artistes que busquen una oportunitat ... i qui sap ... potser en el següent trajecte en metro hi viatja un productor que els treu del subway i els llança a l'estrellat en plan "Llúvia de estrellas" ... potser en uns anys veig un cantant a la tele que em sona i pensaré: ostres ... aquest tio el vaig escoltar al metro de NY ... per alguna raó diuen que als USA tot és possible i que NY és la ciutat de les oportunitats, no?
