El primer que calia saber era si podíem deixar la feina “temporalment”. Un cop fetes les primeres investigacions vam reconfirmar que treballar a l’administració pública (en el meu cas) i a una empresa pública (en el seu cas) és una gran sort, i que de moment (ja veurem en el futur) ens dona avantatges que cal aprofitar. Gràcies a no sé quina llei de funció pública i a no sé quin conveni específic jo puc disposar de permís sense sou 6 mesos cada dos anys. Per tant: NY és possible!!
En aquell mateix instant vaig pensar: … les tres oposicions guanyades, la competència amb centenars de persones, les hores d’estudi, els tests, les exposicions de treballs, les classes preparatòries, la Constitució, el dret administratiu, l’ofimàtica, els cursos d’especialització per tenir més punts, els anys d’interinatges, els nervis pre-exàmens, el post-grau d’edició … m’han servit, no només per tenir una feina estable que m’agrada, sinó que em permetran viure el meu somni … doncs: aprofitem-ho!
Un cop vam saber que “legalment” era possible … el següent pas va ser preguntar-ho en “vivo y en directo” als jefes. Depeníem totalment del seu OK (comencem a utilitzar l’anglès!) … per continuar endavant. Com m’esperava jo no vaig tenir cap problema: no només vaig tenir recolzament, sinó que la Laia, la meva cap, em van acabar d’empènyer a fer-ho.
Amb un parell de trucades, una visita al departament de recursos humans i alguna gestió on-line a l’intranet de la “Dipu” ja tinc el permís demanat, concedit i la documentació preparada per seguir amb el següent tràmit: el Visat a l’ambaixada dels USA a Madrid ...
