Aquesta setmana ens ha passat especialment ràpida, hem tingut a la Mabel a casa i hem intentat veure alguna cosa diferent o com a mínim, intentar que la seva curta estada a la ciutat fos el millor possible, i crec que ho hem aconseguit.
Tampoc és que haguem estat tot el dia al carrer voltant com bojos, hem tingut moltes estones de descans a casa i hem fet molts àpats al nostre apartament de Brooklyn, però també hem aprofitat per sortir a sopar a algun dels magnífics restaurants que té NYC i de pas, presentar-li alguns dels nostres amics newyorkers. Apart dels episodis culinarisocials, hem visitat Coney Island, en un dia de calor horrorosa i un sol que ens cremava l'esquena, hem passejat per Manhattan i Brooklyn, hem fet un parell de
brunch, hem anat al Metropolitan i al MOMA, hem fet compres pel Soho, hem vist Manhattan de nit des del Top of the Rock del Rockefeller Center ... i mil coses més ... però de tot, crec que en el
top ten podem incloure-hi la missa de Gospel del diumenge passat, l'espectacle
Anything Goes a Broadway, la visita a la Hispanic Society i la barbacoa d'ahir la nit a Roosevelt Island amb una bona colla d'amics.
 |
| El Stephen Sondheim Theatre |
Anything Goes és un clàssic dels musicals de Broadway, estrenat en la dècada dels 40 i representat gairebé de forma continuada als escenaris de NYC. Aquest any ha guanyat els premis Tonys de teatre com a millor musical
revival i la veritat és que val la pena veure'l. Les entrades són cares, al voltant de 127 dòlars i això espanta a molts turistes i el públic era, podríem dir, de bona posició i molts d'ells contemporanis al moment d'estrena de l'obra, o sigui, que semblava una reunió de jubilats rics ... i fins i tot vam veure una
cutre-celebrity in person ... ni més ni menys que al mil·lionari Donald Trump, amb la seva cabellera rossa postissa, la cara estirada i els seu fals somriure amb la gent que l'aturava, va sortir d'una limousine, envoltat de guardaespatlles i de la seva joveníssima i espectacular dona ... vaja, un numeret. A nosaltres però, ens van agradar molt més els números musicals de l'obra, amb música de Cole Porter, claqué, canvis de decorats, de llums, de colors, de vestuari, els actors i actrius movent-se per l'escenari sense parar de ballar i de cantar ... tot plegat ben emocionant, i sobretot, amb una qualitat excel·lent, o sigui que no és estrany que hagi guanyat els Tonys.
El dimecres vam visitar la Hispanic Society of America, i us ho recomano molt. El centre, situat a Harlem, va ser fundat a principis del S.XX per un americà enamorat de la cultura espanyola, el Sr. Archer Milton Huntington i conté una biblioteca especialitzada i un museu amb obres ben interessants, desde pintures de Goya, El Greco, Velázquez i sobretot de Sorolla i les seves "regiones de españa" fins a arts decoratives, arqueologia i escultures. L'edifici es manté tal com el van inaugurar, o sigui antic, i la disposició de les obres és també poc "museogràfica", però precisament d'aquí li ve el seu encant, és un museu com els d'abans, petitó i amb una barreja d'estils poc estudiada ... però veure obres tant importants juntes ens va sorpendre moltíssim, i per bé.
 |
| En Pere i la Mabel a la sala dels Sorolla |
Ahir a la nit vam acostar-nos a Roosevelt Island convidats per la Mònica i el Carlos a fer la nostra segona barbacoa a NYC i va estar més que bé. L'arribada va ser ben original, ja que una de les formes per accedir-hi és mitjançant un funicular que penja sobre el East River i on es tenen unes espectaculars vistes de Manhattan. Un cop a l'illa, vam anar cap a un dels parcs amb graelles per fer barbacoes i vam instal·lar-nos en una taula mòbil del mateix parc i vam començar a fer la carn i a treure el menjar de les bosses per fer un picnic com cal. El plat principal va ser un asado al estil colombià cuinat pel Carlos i ens van encantar la vedella i els xoriços adobats típics d'aquell país. Per compensar, vam menjar també empanades argentino-cubanes, amanida verda i de pasta, guacamole i una mica de fruita, tot regat amb cerveses i vi de diferents països: França, Espanya, EEUU i Argentina ... en definitiva, ens vam saltar la dieta nocturna i ens vam afartar com lladres, això si, la posta de sol entre els edificis de Manhattan, l'airet al costat de riu Hudson i sobretot la companyia van valer la pena.
 |
La barbacue a Roosevelt Island
|
 |
| Preparatius i posta de sol |
