Ja portem tres dies a New York i poc a poc ens anem acoplant a la ciutat. El més destacable és que no ens acabem d’acostumar al nou horari, el meu cos necessita uns dies per sentir-se còmode amb 6 hores menys i jo, que normalment vaig a dormir tard, ara a les 10 ja caic mort al sofà i a les 6 o quarts de set del matí, ja estic despert ... ai, el món al revés!
Per començar a integrar-nos i portar una vida més o menys normal, vam anar al super a omplir la super-nevera que tenim al pis. El supermercat que tenim mes aprop està prou bé, venen desde potus i altres plantes, fins a menjar de gats, estris de cuina i, per suposat, mil i una salses hipercalòriques i bolleria industrial però, per sorpresa nostra, tenen molta verdura i fruita fresca i bastants aliments “orgànics” ... vist això, amb el carro apunt, vam fer la nostra primera compra, per suposat, de productes ecològics, verdures i pa integral sense aditius ni colorants ... Un cop a la caixa (amb caixera hispana of course) vam ser conscients que aquests productes “naturals” eren força cars ... sort que el canvi Dòlar-Euro ens afavoreix, per tant podrem pagar-ho per evitar tornar a BCN amb 200 Kg de més.
El següent pas va ser la compra d’un parell de mòbils a la companyia MetroPCS, companyia recomanada per la caixera hispana del super i que, sembla ser, és la més econòmica. Tot i això ens vam deixar una petita picotada entre tots dos, pero ara ja tenim un parell de petits celulars (com diuen aquí) amb uns números llarguíssims on podem rebre trucades internacionals, missatges de text i fer les trucades nacionals que necessitem.
Com que la nostra arribada va coincidir amb el xou Obama-Bin Laden, per allò de ser al centre de la notícia vam anar a la zona 0 per veure l”’ambientillo” i de pas estrenar el bonus mensual de metro. La zona 0 estaba col·lapsada per centenars de mòbils de Televisions de tot el món, grups de bombers “celebrant” el fet històric, molta policia i milers de turistes, com nosaltres, fent fotos per immortalitzar el moment. Aprofitant el viatge vam fer la primera visita al century 21 a comprar samarretes, vam voltar pel Soho i, per acabar de fer “hogar”, ens vam comprar unes sabatilles d’estar per casa al Muji.
Ara mateix són les 8 del matí del tercer dia, porto una hora despert i, amb les sabatilles posades i el mòbil nou al costat, miro per la finestra la primera pluja que visc a New York ... com són les coses, fins i tot en un dia gris i plujós com el d’avui em sento feliç en aquesta ciutat.
