La primera setmana sense curs d'anglès ha passat com totes ... volant! ... no ens n'adonarem i ja tornarem a ser a Barcelona, però mentrestant anem aprofitant el temps al màxim. Vam començar la setmana anant als focs del 4 de juliol, aquest any fets al Hudson River entre Manhattan i New Jersey, per tant, ens vam desplaçar cap al carrer 28 i tot i la gentada, vam poder gaudir-los bé, és d'aquells espectacles que no repetiríem, però ja que hi erem ... vam ser dos més dels milions de newyorkers i turistes que van "celebrar" l'
Independence Day aprop del riu.
 |
| Focs i càmares de fotos |
L'endemà vam tenir la primera dosi de sol i de platja d'aquest any, vam fer una excursió de tot un dia a Fire Island, una de les zones més boniques de costa apropet de New York (apropet vol dir dues hores en metro, tren, bus i ferry! ... que per ser NYC no és res!) ... i va resultar més agradable del què imaginàvem. El paisatge és preciós, les platges gairebé verges, hi havia poca gent i ens va fer un dia espectacular ... el pitjor va venir a la nit quan vam comprovar que la crema que vam comprar a la farmàcia, de la conegudíssima marca Copertone no era tan bona com pensàvem, i tot i que no vam parar de protegir-nos del sol vam tenir un efecte zebra a la nostra pell, amb ratlles irregulars de color vermell-gamba a l'esquena, pit i peus ... Després d'una segona visita a la farmàcia de Park Slope i de comprar la miraculosa crema Eucerin (segons un newyorker que ens va aconsellar en italià), en un parell de dies hem aconseguit que la nostra pell tornés al seu estat normal, això si, una mica més morena (bé, jo ja estic "negrito", en Pere només una mica ... je, je!).
 |
| El paradís ... Fire Island |
El millor d'aquests últims dies va ser anar ahir a la tarda a les sessions
Summer Thursday Nights que fan al jardí d'escultures del MOMA, i de pas, visitar les exposicions del museu. L'estiu a New York està plè d'activitats d'aquest tipus, a gairebé tots els museus, centres culturals, parcs, sales de concerts, jardins o espais al aire lliure munten festes a la nit, bé ... per nosaltres seria mitja tarda, o sigui de 6 a 2/4 de 9 ... però aquí això ja és
night. Com que pot resultar estressant estar al dia de tots aquests events, nosaltres anem fent, sense pressa però sense pausa amb l'ajuda del Time Out, les mil webs sobre NYC o els consells dels amics newyorkers i sobretot la recerca d'en Pere, anem descobrint concerts, activitats gratuites i anem a les que podem.
Com us deia, ahir al MOMA feien com cada dijous d'estiu, aquesta mena de festa amb música en viu al jardí del centre, on apart dels músics, munten un parell de barres on serveixen cóctels, vinet i alguna cosa per picar. Nosaltres vam gaudir de la música brasilera del grup "Rob Curto's Pe de Serra All-Stars" prenent dues copes de fresquíssim i caríssim chardonney blanc i veient com el públic s'anava animant per moments per acabar convertint l'espai en una bona festa brasilera d'estiu al ritme dels tambors, les guitarres i la maquíssima veu de la cantant, una barreja de Montserrat Caballé (pel volum) i la Regina Dos Santos (pel color de la pell i el ritme). A New York ho saben fer bé ... és força original poder visitar el MOMA, un dels museus més importants del món en art contemporani i al mateix temps gaudir de bona música, bon ambient i una copeta al jardi, envoltat d'escultures de Picasso, Rodin, Aristide Maillol o Joan Miró.
 |
| Els brasilers |
 |
| els catalans |
Com que en Pere està fent un curs d'història de la fotografia al MOMA i s'ha fet soci del museu vaig entrar com acompanyant per només 5 dòlars, i quan a les 7 ell va anar cap a classe, jo vaig deixar una estona la música i el vi, per visitar el museu. De fet ja el coneixia, però el vaig visitar l'any 92 del segle passat, imagineu-vos si ha plogut desde llavors, fins i tot l'edifici és diferent i el fons s'ha ampliat moltíssim. Les sis plantes del MOMA inclouen una exposició temporal, aquest estiu dedicada al expressionisme alemany de principis del segle XX; pintura i escultura d'artistes reconeguts com Cézanne, Dalí, Picasso, Miró, Pollock, Van Gogh, Frida Khalo o Warhol; obres mestres d'arquitectura, disseny i fotografia del segle passat, apart de sales de cine, aules per a cursos, botigues, restaurants i el jardí on fan la festa dels dijous.
 |
| Les senyoretes i el senyoret |
 |
| El MOMA per mi solet |
El museu és dels que m'agraden a mi, no massa grans, amb poca gent (almenys ahir) i obres de principis del S.XX, amb una projecte museogràfic entenedor i senzill dins un edifici còmode, amb llum natural i sobretot, amb espais amplis i, en aquest cas, vistes de Manhattan. Com us deia abans, la setmana, la tarda d'ahir i espero que la resta del temps que ens queda a la ciutat, van ser ... com podria dir-ho ... per-fec-tes!
 |
| MOMA per dins, i al fons .... la festa |
