Possiblement aquesta serà la última entrada desde Barcelona. Avui és dia d’acabar de fer les maletes, de repassar mil coses pendents, assegurar-nos que tot queda arreglat al pis i sobretot, respirar a fons i pensar que ara SI que l’aventura ja comença de veritat.
Aquesta setmana ha estat mogudeta, a la feina he tingut sessions diàries amb molts mails, trucades, planificacions ... però de tant en tant pensava: en uns dies ja estaré a New York... i això m’ajudava a no donar a la feina més importància de la que té ... en el fons, és només això ... feina ... feina que m’agrada molt però que (crec) tampoc trobaré a faltar massa.
La sensació ha començat a ser estranya amb els consecutius acomiadaments, primer amb alguns amics i familia durant les vacances, després a la gent del curs de natació del UBAE, continuant pels companys de feina (gràcies Mati, Ester i Olga pels detallets!! Snif!) ... i tots m’anaven dient ... envejaaaaa ... crec que aquesta ha estat la paraula que més he escoltat durant aquests dies ... i és comprensible ... viure quatre mesos a NY, sense treballar i acompanyat amb la persona que estimes genera enveja, però de la majoria de la gent (tinc sort!), enveja sana, enveja amb alegria perquè algú proper pugui fer el que farem en Pere i jo.
Així doncs, en poques hores anirem cap a l’aeroport, part de la familia ens acompanyarà per despedir-nos ... segurament tindrem un sentiment combinat d’alegria-tristesa, especialment amb els meus pares (als 82 anys quatre mesos semblen molt temps) però estic convençut que sentir-nos acompanyats abans d’embarcar ens donarà encara més ganes d’aprofitar al 100% aquests quatre mesos que tenim per endavant.
Avui fa sol a BCN i aprofitarem per donar una volteta per la platja, per acomiadar-nos (aquest cop nosaltres) del nostre mar i de la nostra ciutat ... i a la tarda, la darrera trobada amb els meus millors amics (snif altre cop!) i ... s’ha acabat ... demà ben d’hora cap al Aeroport i ... ADÉU BARCELONA ... HELLO NEW YORK! Quina sensació més estranya .... glups!
