MOMA PS1 I RESTAURANTS

Avui fa un dia xafogós a New York, d'aquells que el poc vent que corre sembla que surti d'un assecador de cabell i el sol és tant potent que és com si fóssis al mig del desert a les 12 del migdia, si a tot això hi sumem que a Manhattan tot és asfalt i gratacels, cotxes, fum del metro i gentada, el millor plan per passar el dia és dinar a un restaurant fresquet i visitar algun bon museu "idem", i d'un i d'altre a NYC n'hi ha per donar i vendre.

Així doncs amb en Pere hem quedat per dinar amb la seva amiga Haruyo al Nada, un bon restaurant japonès, dels de veritat, al 50th St amb Lexington Ave. Després d'assaborir el peix cru, l'arròs, la sopa de misho i l'amanida hem agafat la M del metro de NYC per desplaçar-nos al barri de Queens i visitar el MoMa PS1, una mena de sucursal del MoMa de Manhattan i que jo desconeixia. En Pere, que està molt més al dia que jo en art, ha proposat anar a veure què tal era la col·lecció de Queens i jo encantat de descobrir nous espais i més encara si al carrer hi ha una temperatura que ronda els 34 graus.

Manhattan desde Queens

El MoMa de Queens està ubicat en un antic edifici industrial, a Jackson Ave. amb la 46th Ave. i bàsicament acull exposicions de l'art contemporani més actual i novedós, i com no podia ser d'altre manera, les quatre plantes de l'edifici acullen obres de video-art o art audiovisual, escultures i fotografies, entre d'altres formats "artístics". L'edifici no té res d'especial, però els americans tenen una habilitat extraordinària per restaurar vells edificis i adequar-los a nous usos deixant moltes zones tal i com eren en orígen, en aquest cas per exemple, les escales d'accés a cada planta estàven intactes i les portes de les diferents sales eren també antigues o vintage com en diuen aquí. El centre té també una petita botiga, una cafeteria, aules per a cursos diversos i un gran pati on cada dissabte al migdia fan un festa de música electrònica estil Sonar i que intentarem conèixer l'últim dissabte que passarem a New York.

Video art

Freaks en pantalla

De les set exposicions que hi ha actualment al Museu m'han agradat especialment dues propostes, la de Laurel Nakadate i la d'Alejandro Jodorowsky. La primera és una exposició bastant àmplia, però em quedo amb la sala de fotos de gran format d'una sèrie de 365, on l'artista, una newyorker joveneta, s'ha fet una foto cada dia plorant .... si, tal com ho llegiu, autoretrats plorant en diferents entorns, al carrer, a la platja, al mig de la muntanya nevant, a casa seva, en hotels, a la dutxa, vestida, despullada ... tot plegat ben original i sobretot amb molta qualitat artística. La noia és una mica narcisista perquè tota la seva obra és ... ella mateixa, siguin fotos o videos, sempe hi surt ella ... però m'ha agradat, tot i que tampoc és que sigui una model de passarela ni tingui un físic espectacular però és resultona, amb en Pere hem comentat que era com la Betty la fea de la versió americana, però quan ja era guapa.

La segona proposta que m'ha interessat ha estat una pelicula rotllo performance de temàtica religiosa, concretament de la vida de Crist narrat amb imatges amb un estil barreja de Dalí i Almodovar, força irreverent i amb escenes ben impactants. La projecció era en una gran pantalla a una sala fosca i plena de butaques de cine, i només perquè us feu una idea, en una escena hi ha un munt de prostitutes de diferents edats, una d'elles amb una mona com la de Tarzán en braços (?), dins una església (?), de cop i volta entra "Jesucrist" en tanga dels de filet al cul (?), les mira, i surten de l'església darrera seu ... crec que era l'episodi de Maria Magdalena del Nou Testament o de la Biblia ( ... sorry, sóc poc religiós jo ...) explicat de forma ben original.

oferta-oferta!! ... que me lo quitan de las manos

Un cop vistes totes aquestes "modernors", envoltats d'un públic encara més modern, cool i alternatiu que les obres exposades, hem agafat la G per anar a descansar una estona a casa, aquest vespre sortim a sopar a un restaurant amb una terrassa amb espectaculars vistes de Manhattan, aprofitant que durant quinze dies fan el que s'anomena la "NYC Restaurant Week Summer 2011" a New York i per un preu únic de 35 dòlars pots sopar a més de 300 restaurants que normalment tenen uns preus prohibitius. Nosaltres, exprimint tot lo bo que ens ofereix NYC, hem quedat amb les newyorkers Nancy i la Maria per veure com funciona aquesta oferta que ben segur i coneixent com organitzen activitats d'aquests tipus a la ciutat, estarà de nassos .... ja us ho explicarem!