S’han acabat les vacances santes i ha començat l’última setmana a Barcelona abans de marxar cap a NY el proper diumenge. Aquests dies se’m ha fet estrany despedir-nos en plan: ens veiem a finals d’agost o pel setembre ... per continuar amb un parell de petons i abraçades i acabar amb bons desitjos acompanyats d’alguna frase d’”enveja sana” per fer aquest viatge i fugir de la rutina almenys per un temps prou llarg com per desconnectar, però prou curt com per païr tot el que (crec) viurem a NY.
Aquesta “cerimonia” l’hem fet amb els amics del Vilosell, amb part de la familia .... i les paraules de comiat ressonen dins meu quan m’imagino que diumenge vinent estarem a Broooklyn començant el kit-kat de veritat, a la ciutat vertical, com s’anomena NY a la novela que acabo de llegir amb aquest títol i que, per cert, m’ha encantat i recomano.
Avui ha estat un dia tranquil a casa que m’ha servit per començar a preparar maletes, triar els seients dels vols, repassar les guies del USA i, sense voler ... pensar amb les compres que faré a New York.
Tot a començat amb la primera tria de roba i per variar, els dubtes m’han envoltat ... seleccionar una samarreta o un altra em suposa una situació estressant, comptar les camises que teòricament necessito em condueix cap a temes dispersos: quin temps farà aquest mes? necessito més camises d’estiu o de primavera? ... per tant he arribat a la conclusió que NY és la ciutat de les compres i si em deixo alguna cosa ... me la compro!. De fet, en el pressupost de l’aventura he inclòs una petita (o gran!) partida per compres vàries ... texans Levi’s, samarretes Abercrombie, bambes Converse, roba d’esport, calçotets Calvin Klein ... tot això indica que el problema el tindré quan vulgui tancar la maleta per tornar i després buscar lloc a casa per les compres neoyorkines ... però com diu el poster que tenim al vestidor I shop therefore I am ... “pos eso”.
