La nostra aventura a New York té una vessant lúdica, no ens hem cansat de repetir que volíem fer un break de la feina, de la rutina, de la vida a Barcelona i canviar d’aires aquesta temporadeta. Apart, teníem altres objectius menys publicitats però igualment presents, per exemple en el meu cas, millorar moltíssim el meu nivel d’anglès o en el cas de tots dos, conèixer gent, fer nous amics, escoltar i viure noves experiències amb cares noves. Amb això no volem dir que estem cansats dels nostres enyoradíssims amics ni menys encara de la família, que trobem a faltar gairebé cada segon que passem a NY ... però sempre va bé refrescar una mica, no?
En dues setmanes es pot dir que anem assolint aquest propòsit ... i el segon cap de setmana newyorker ha estat per a nosaltres el primer amb una vida social igual o més mogudeta que a Barcelona.
Apart de parlar amb la familia i els amics, gràcies a Sant Skype, Beat Facebook i Arcàngel Hotmail, hem començat a sortir amb els nous amics d’aquí. La veritat és que estem tenint molta sort, gràcies als contactes de la Cristina (ex newyorker malagueña a la que mai podrem estar prou agraïts per passar-nos tants contactes a NY) hem tingut un weekend ben atapeït.
Vam començar fent la compra al mercat ecològic del barri, on ja ens trobem alguns amics fent també el mateix que nosaltres ... primer punt, ja sóm del barri!. A la tarda del dissabte vam quedar amb l’Elga i el Miguel, amics puertoriqueños d’uns amics de Barcelona, per anar al New York Photo Festival, a la zona de Dumbo (als peus de dos dels ponts que travessen el riu: Manhattan Bridge i Brooklyn Bridge) concretament vam visitar unes quantes galeries on s’exposaven treballs fotogràfics ben originals. El més espectacular va ser moure’s en un ambient "super-fashion-newyorker-soy-moderna-y-me-lo-creo" ... Gràcies a les meves ulleres de pasta, l’anglès gairebé perfecte del Pere i que ser de Barcelona vesteix molt a NY, vam deixar el pavelló català ben alt i gairebé vam passar desaparcebuts. No cal dir que l’Elga i en Miguel van ser encantadors i després de passejar per la zona i veure l’skyline de Manhattan, vam acabar el dia sopant en un bon restaurant del barri, mentre a fora començava a diluviar.Avui, tot i ser diumenge, ens hem llevat d’hora per parlar amb la familia i seguidament, anar al primer brunch que fem a la ciutat. En realitat era un brunch-aniversari ja que el Juan Carlos, un dels nous amics, feia anys i ens van convidar a passar el migdia del diumenge amb ell i els seus col·legues. Hem menjat a un restaurant super xulo (com tots els d’aquí) on l’ambient continuava sent "super-fashion-newyorker-soy-moderna-y-me-lo-creo" ... El menú ha resultat ser una barreja de còctels: bloody mary, margarita i una mena d’aigua de valència; un pica-pica una mica estrany però força bò, amb tè i un parell de tastets dolços, de xocolata i de pastanaga de postres... La companyia ha estat encara més bona, una combinació d’Espanya, Colòmbia, Índia i USA ... visca l’ONU i la Torre de Babel!
Per acabar de fer la tarda hem anat al nostre primer cine a NY, al Sunshine del Houston St. al Lower East, una mena de Verdi o Renoir a l’americana. La película escollida ha estat la canadenca "Incendies", rodada en francès i àrab, i subtitulada en anglès. El més sorprenent per mi és que he pogut seguir gairebé tota la película (per cert molt recomanable) sense demanar la traducció al Pere. Ell ha pogut disfrutar de la película i jo també ... Prova superada!
A la sortida ens hem despedit dels nostres cicerones, en Javier i en Francisco i hem anat carrer avall a un concert del grup Mar Salá en un bar del mateix barri. La cantant i líder del grup, la Marta (una simpatíquissima sevillana newyorker que canta flamenco-pop) que vam conèixer dimecres passat i ràpidament ens va convidar a la seva actuació d’avui. Així que apart de gaudir de bona música hem conegut encara més gent (amics seus), hem aconseguit nous mails i més telèfons per anar ampliant el cercle ... i el millor de tot, hem acabat el dia escoltant Las Grecas i el seu “te estoy amando locamenteeeee” i mirant-nos amb en Pere hem pensat el mateix sense dir-ho: això només pot passar a New York.
