"Nunca te acostarás sin saber una cosa más”... avui hem seguit fil per randa aquest refrany “español” i ens hem estrenat com a clients d’una bugaderia. De fet a NY això no té cap mèrit, de fet és el més normal del món ... però jo ho trobo un gran endarreriment. A veure Srs. dels Iuesey (USA pels que no entenguin la meva transcripció fonètica de l’anglès) no seria més útil, senzill i pràctic tenir rentadores a casa que no haver d’anar carregat com un burro, amb la roba bruta en bosses de plàstic cap a unes bugaderies més aviat cutres a rentar la roba davant de tothom, esperant que s’acabi la “maquinada” per després assecar durant una bona estona més, plegar-la arrugada com una pansa ... tornar a carregar les bosses i cap a casa??
Doncs no ... aquí tothom perd aquest temps i es va a una dels milers de bugaderies que hi ha esteses per tota la ciutat.
En un sentit seqüencial de la situació, per nosaltres totalment nova, hem seguit els següents passos que ens han ocupat bona part del matí.
Primer de tot, hem tret la roba bruta de la bossa de la roba bruta ("valga la redundancia") i hem separat la de color i la blanca (això no és obligatori). Després hem carregat un carro de la compra fantàstic que tenim a casa amb la roba, abans hem agafat el sabó (tampoc és obligatori pots comprar-lo in situ) i com si fòssim repartidors de butano hem baixat l’escala intentant no caure cap dels dos.
Seguidament, hem anat carrer avall, arrossegant el carro com si fóssim uns homeless del metro en direcció a la “susodicha” botiga. Un cop dins hem intentat entendre el funcionament de les màquines de principis del S. XX que ens miraven bocavadades, com que no ho veiem gens clar en Pere ha preguntat a la Sra. bugadera (xina) però el seu anglès amb accent pequinès no l’entendria ni l’Obama, així que més o menys amb intuició hem descobert que per 2 dòlars (en monedes de 25 cèntims) teniem el tema resolt. Per si les mosques hem posat temperatura freda o poc calenta. Inici de programa, i a mirar com volta la roba dins el bombo.
Per aprofitar el temps hem demanat com funcionava l’assecadora. Les indicacions de la Sra. Xina d’anglès pequinès encara han estat menys clares que les primeres, així que hem trucat al Marc, amic d’en Pere, que és newyorker d’adopció desde fa un parell d’anys i ens ha ajudat a resoldre el misteri. Cal pagar 25 cèntims per sis minuts, i amb aire calent a tope, en trenta minuts pots tenir la roba eixuta, o sigui, 1,5 dòlars.
Mentre feiem alguna foto a la botiga i als cartells i anuncis que penjaven de les parets, s’han acabat les nostres rentadores, una de color i una de blanc. Així que ara tocava l’assecadora. Amb l’ai al cor hem posat tota la roba junta, pregant al Sr. Dixan “si encuentra algo mejor cómprelo”, a l'osset de Mimosin i al xaiet de Norit que quan s’acabés la rotació amb aire més calent que el desert del Sahara a l’agost, la nostra roba no quedés encongida com per vestir una barbie.
Amb la mirada centrada al botó vermell de l’assecadora, hem esperat amb ànsia ... fins que el click de final de programa ens ha tornat a la crua realitat ... amb els ulls mig tancats i amb l’esperança que ho haguéssim fet bé hem obert la màquineta i .... sorpresa ... el resultat final no ha estat tan desastrós com pensàvem ... La roba ha sortit força bé, alguna peça no eixuta del tot, però amb bon estat ... Ho hem aconseguit! ... amb cara de triumfadors i somriure de newyorkers experts hem plegat la roba, l’hem tornat a carregar al carro i cap a casa ... Abans ens hem aturat a una segona bugaderia on renten i planxen les camises molt bé (segons es diu per Park Slope). Per 8 dòlars més tindrem les camises de cotó netes com una patena en tres dies.
Després d’una hora i mitja, i 14 dòlars menys a la butxaca hem superat la nostra primera bugada fora de casa ... Tot i això, repeteixo ... per Déu ... no seria més pràctic tenir rentadora a casa?? Aiiii ... que dura la vida a Brooklyn si vols anar net i polit pel carrer.
