dissabte, 21 de maig del 2011

JUEUS

Ahir a la nit vam tenir convidats al pis de Brooklyn, dos dels amics que hem fet a New York i que han resultat ser uns magnífics amfitrions a la ciutat, apart de veïns de Park Slope, van ser els primers newyorkers d'adopció en provar "el pollo a la Gavíria", acompanyat d'unes quantes ampolles de vi, una amanida de les bones i un gelat típic americà, un Häagen Dazs de vainilla "orgànica". La nit va resultar més que agradable i vam estar parlant de mil temes relacionats amb la nostra ciutat d'adopció i que ells conèixen prou bé. Així entre copes de Ribera del Duero i de vi de Califórnia em van resoldre un dels dubtes que em rondava pel cap desde que vaig agafar el vol a Barcelona per venir a NY.

Com ja vaig postejar, a l'avió hi havia un munt de jueus dels tradicionals-ortodoxes. Els homes van vestits amb abrics negres, solen ser alts i prims i tapant-los les orelles porten els dos típics rínxols a lo Shirley Temple que els donen un aspecte ben curiós, sobretot si hi sumem el barret negre (of course) per acabar de rematar el look. Van acompanyats sempre de la submisa dona i dels fills, que sòlen ser petits, blancs i amb cara de malalts. Les dones, molt joves, van vestides amb un estil barreja de Mary Poppins i monja Carmelita vestida de carrer, o sigui, més antiquades que la Paloma Gómez Borrero quan era corresponsal al Vaticà, amb faldilles fosques i per sota el genoll, rebequetes de punt  i per acabar, un barret negre, ben arrapat als cabells amb alguna flor (negre) com a únic element decoratiu a aquesta indumentaria "neo-monjil". Totes son molt calladetes, van darrera del marit mirant el terra i bàsicament cuiden dels fills, que de fet, poca feina els donen (espero que no els droguin ni els operin com els "xutxos" newyorkers). El que més em va cridar l'atenció va ser el pentinat que s'intueix sota el barret de les noies ... mitja melena llisa, sempre de color castany, mai cabells arrissats, ni rossos, ni pèlrojos ni negres ... totes iguals com si fóssin maniquís d'aparador del Sepu.

Ahir entre copa i copa vaig saber perquè aquest look tan estrany. Per suposat les noies tenen que vestir-se correctament, sense provocar escàndols de cap mena, entenent com escàndol coses tant habituals com una faldilla per sobre els genolls, pantalons, camises de màniga curta i per suposat ni parlar-ne de sabates de taló ni Converse ni cap mena de sabatilles sport.

Fins aquest punt puc entendre-ho (tot i em reconfirmo en les meves creences totalment oposades a qualsevol radicalisme religiós, sigui jueu, catòlic, musulmà o hindú) ja que la vestimenta és el primer que solen controlar a les dones, però el que no sabia era la raó dels seus homogenis pentinats ... resulta que en aquesta "secta" jueva (no se si es pot dir així!) es casen molt joves, i desde fa generacions, només entre ells, sense barrejar-se amb cap altra raça (d'aquí les cares que tenen ... riute'n tu dels quadres dels malaltíssos i tarats reis espanyols que va pintar en Velázquez). Un dels rituals més característics que segueixen és rapar al zero el cap a les nenes-núvies i deixar-les calves durant els primers anys de casades ... però com que potser, si a sobre de lletjes, blanques i mal vestides, les deixéssin anar calves pel carrer la resta de fent sortiria corrents, doncs els compren unes perruques (per suposat en botigues jueves) moníssissimes, de mitja melena llisa i queden la mar d'apanyades. Vaig demanar als nostres amics si la perruca i el barret que porten les noies eren "dos en uno" i es venien junts i enganxats o bé es compren per separat ... malhauradament no van saber-ho ... per tant tindré que investigar pel meu compte!

La veritat és que em va sorpendre bastant aquest tema i avui, quan he vist una parella d'aquests jueus pel carrer no he pogut evitar mirar-mel's i pensar que apart de no voler reencarnar-me en gosset de New York, please, que tampoc em reencar-ni en jueu ortodox i encara menys en dona jueva ortodoxa ... potser no els fan el mateix que els gossets i alguna es deu revelar i pot escollir una altra vida, però les pobres van vestides com monges, es casen amb homes amb menys líbido que el Papa de Roma i el Torrebruno junts, les rapen com ovelles i a sobre, vinga tenir fills cada cop més petits i blancs ... ai, que dolentes són les religions!! ... i que bé que vivim els que no en seguim cap, ni per devoció ni per imposició.