Avui el dia s'ha aixecat plujós, i desde ben entrada la matinada hem tingut la companyia d'uns bons trons, acompanyats d'intensos xàfecs intermitents però insistents. Vist el dia que fèia amb en Pere hem decidit fer "dissabte" i deixar l'apartament "como los chorros del oro", omplir la nevera anant a comprar al mercat ecològic i al super de sempre, fer un brunch pel barri, anar cap a Manhattan al Museu d'Història Natural i després passar a comprar entrades per veure, a mitjans de juliol, el musical Anything Goes guanyador absolut dels Tonys amb una revisió actualitzada dels clàssics musicals de claqué dels anys 40.
 |
| Al Belleville de brunch |
El nostre pla era perfecte per un diumenge pre-4 de juliol a New York, i fins al brunch ens ha sortit tot com ho teníem previst, hem deixat la casa ben neta i hem comprat tot el que necessitàvem i després de posar-nos ben guapos, hem anat cap al restaurant Belleville, a la cantonada de la 5a Avinguda i el carrer 5 de Brooklyn, i hem gaudit d'un brunch d'un estil lleugerament francès acompanyats de música de Blues i del sò de la pluja que anava caient al carrer.
A partir d'aquí hem comès un parell d'errors tàctics, el primer ha estat decidir anar al Museu d'Història Natural un dia festiu i amb pluja, sense tenir en compte que aquest museu bàsicament està destinat al públic infantil. I què fan els desesperats pares quan ja no aguanten més als seus petits monstres a casa? ... doncs que els porten al museu ... I quin museu és el millor per entretenir-los? ... El d'Història Natural ... I on estàven avui tots els petits newyorkers que no han marxat fora de la ciutat i totes les families de turistes amb criatures? ... Al "susodicho" museu just a l'hora que nosaltres hi erem, a les 3 de la tarda.
 |
| Els homínids |
 |
| Els dinosauris |
El Museu, però, és molt interessant, és una barreja de decorat de cartró pedra estil la subasta del "1,2,3 ... responda otra vez" i el Museu Darder de Banyoles. Jo el vaig visitar per primer cop l'any 92, però en Pere no el coneixia i he pensat que seria una bona forma de passar la tarda ... però clar, no comptàvem amb els milers de nens cridant, pares cridant encara més, cotxets, paraigües, ascensors plens ... vaja semblava el primer dia de rebaixes al Corte Inglés ... Encara sort que ens hem colat (sense voler!) i no hem fet cua per entrar i que amb una mica de paciència hem pogut fer una ullada a les sales més interessants i veure esquelets de dinosauris, animals de tot el món dissecats, reproduccions de les cultures indies nord-americanes i fins i tot un curt sobre l'orígen de l'univers. Una barreja temàtica estranya però força didàctica.
El segon error ha estat decidir anar a comprar les entrades pel musical sense tenir en compte que el teatre està aprop de Times Square i que com us deia aquest cap de setmana està "a tope" de turistes. Així doncs, paraigües en mà hem baixat del metro al carrer 42 amb l'intenció de buscar les taquilles del Stephen Sondheim Theatre. Com que no sabiem exactament el carrer on està situat, ha resultat especialment dur anar amunt i avall de Broadway esquivant paraigües, policies, cotxes, carrets de hotdogs, caricaturistes i els milers de persones que miraven els anuncis de Times Square. Us he de dir que per un moment he pensat que una "recortada" ens facilitaria el camí ... però tampoc és lloc per muntar un numeret amb armes, els americans no estan per tonteries. Ahir mateix, vam veure al metro un cartell de "Se Busca" amb la foto d'un individu feta amb una càmara de seguretat (per cert, vestit amb una samarreta del Barça) que va tocar el cul a una noia a l'estació. La policia va penjar cartellets per tota l'estació i no m'agradaria estar a la pell del "tocón" perquè li poden caure 7 anys de presó!. Així que un cop descartada la "recortada", hem agafat aire i després de buscar una mica, hem trobat les taquilles del teatre i hem aconseguit unes bones entrades per disfrutar del musical.
 |
| Pantalla a Times Square ... nosaltres som els del paraigües verd! |
