Aquesta setmana, no sé perquè, començo a creure de veritat que en poc més d’un mes i mig estarem a NY!. Segurament hi té a veure el fet que dilluns vam gestionar el Visat a l’ambaixada de Madrid i que dijous ens va arribar el passaport amb el “paperet” concedit per entrar als USA, després de pagar els 10 euros del transport i d’obrir un macro-sobre de MRW (em certa dificultat … sóc una mica Frank Spencer, glups!). La sorpresa va venir quan al obrir el passaport veig que ens han concedit un visat B1 de turista per 10 anys!! … això vol dir que fins el 2021 podem viatjar als Estats Units sense problema i amb cap limitació de temps d’estada … O sigui, que l’entrevista amb una de les cònsuls de l’ambaixada, les cues que vam fer per entrar al recinte, presentar mil documents i deixar les nostres empremptes dactilars han donat un resultat més que bò.
L'anècdota del dia va venir quan dins el bunker-ambaixada vam assistir a un simulacre d’alarma per evaquar-lo en cas d’atemptat terrorista, incendi o no recordo quina emergència més. Per cada tipologia d’”incident” als USA hi ha un sò diferent … crec però que en el cas d’un atemptat o un incendi o un terratremol no estàs pel sò de l’alarma que "classifica tipològicament! el moment … estàs per escapar d’allà cagant llets en plan ... salvése quien puedaaaa!!! ... però els americans ho tene tot classificat ... raroooos, raroooos, rarooooos!
L’excursió a l’ambaixada es va completar amb dos trajectes d’AVE, una jornada a la sierra nevada dels voltants de Madrid amb cocido madrileño per dinar, una sessió de teatre al Teatro Español de la Plaza Santa Ana (una versió bastant dolenta d’Un tranvia llamado deseo, dirigida per Mario Gas, amb Vicki Peña, Alex Casanova i Ariadna Gil), una visita “privada” a la Biblioteca Nacional (una passada!) i alguns passejos tranquils per la capital del reino … i de tornada a BCN … gairebé ens roben al Metro … serà per què ens acostumem a la “perillosa New York”? … esperem que no!
