En 22 dies comencem l’aventura americana ... el que es veia lluny-lluny ...poc a poc es va acostant i ara toca, com és normal, concretar temes pràctics per deixar-ho tot ben lligat. I quin tema és més pràctic, necessari i totalment imprescindible per poder fer un kit-kat a NY que tenir controlats, comptats i organitzats els calerons?
Com a persona responsable, estalviadora i de mentalitat catalana, durant molts mesos he deixat de ser cigarra bon vivant per transformar-me en formigueta estalviadora ... sense pressa però sense pausa he anat omplint un sac per poder viure a NY sense patir gaire ... i he aconseguit (crec) una bossa suficient per viure a la capital del món, no com les noies de Sex and the City (ja m’agradaria!) però tampoc com per estar menjant només hot-dogs de dólar acompanyats de les restes de coca-cola light recollides dels vasos de les taules dels restaurants i bars de Manhattan.
Aquests moments de calculadora en mà, de conversió de moneda, de càlcul de despeses previsibles i altres d’imprevisibles ... m’ha fet estar una mica angoixat ... bàsicament perquè sóc el que es diu “un noi de lletres dels de tota la vida” i els números no són el meu fort ... Crec que la genètica hi té alguna cosa a veure però la quota “familiar” en ciències, càlculs matemàtics i economia l’ha concentrat, per una banda, la meva mare experta administradora de l’economia familiar desde que tinc ús de raó i per altra, el meu germà, professor de matemàtiques i especialista en calcular mentalment tot tipus de despesa en un “plis-plas”. La resta dels membres de la familia, entre els quals per suposat m’incloc, quan ens hi posem i amb calma i temps, també aconseguim que 2 + 2 sumin 4 ... encara que triguem una estona més que la mare i el germà.
Dit això, només concloure que estic content i feliç com un anís, totalment satisfet, amb els comptes quadrats i llista en mà, ben clares les despeses i els ingressos d’aquests mesos, intentant així no caure de cap als números vermells ... Com diu l’economista de la familia: Nen, mai estiris més el braç que la màniga!
