En 22 dies comencem l’aventura americana ... el que es veia lluny-lluny ...poc a poc es va acostant i ara toca, com és normal, concretar temes pràctics per deixar-ho tot ben lligat. I quin tema és més pràctic, necessari i totalment imprescindible per poder fer un kit-kat a NY que tenir controlats, comptats i organitzats els calerons?
Com a persona responsable, estalviadora i de mentalitat catalana, durant molts mesos he deixat de ser cigarra bon vivant per transformar-me en formigueta estalviadora ... sense pressa però sense pausa he anat omplint un sac per poder viure a NY sense patir gaire ... i he aconseguit (crec) una bossa suficient per viure a la capital del món, no com les noies de Sex and the City (ja m’agradaria!) però tampoc com per estar menjant només hot-dogs de dólar acompanyats de les restes de coca-cola light recollides dels vasos de les taules dels restaurants i bars de Manhattan.
Aquests moments de calculadora en mà, de conversió de moneda, de càlcul de despeses previsibles i altres d’imprevisibles ... m’ha fet estar una mica angoixat ... bàsicament perquè sóc el que es diu “un noi de lletres dels de tota la vida” i els números no són el meu fort ... Crec que la genètica hi té alguna cosa a veure però la quota “familiar” en ciències, càlculs matemàtics i economia l’ha concentrat, per una banda, la meva mare experta administradora de l’economia familiar desde que tinc ús de raó i per altra, el meu germà, professor de matemàtiques i especialista en calcular mentalment tot tipus de despesa en un “plis-plas”. La resta dels membres de la familia, entre els quals per suposat m’incloc, quan ens hi posem i amb calma i temps, també aconseguim que 2 + 2 sumin 4 ... encara que triguem una estona més que la mare i el germà.
Dit això, només concloure que estic content i feliç com un anís, totalment satisfet, amb els comptes quadrats i llista en mà, ben clares les despeses i els ingressos d’aquests mesos, intentant així no caure de cap als números vermells ... Com diu l’economista de la familia: Nen, mai estiris més el braç que la màniga!
Hola Miquel, aquest estiu jo també intentaré possar una mica d'anglès a la meva vida (també al IEA), la veritat es que no m'agrada gens, pero quin remei per no fer "la pagesa" cada vegada que surto pels mons, jo no arribo ni al nivell de "Cochis", no.
ResponEliminaPer cert aquest teu blog deu de ser molt i molt sofisticat perqué no he aconseguit ferme'n seguidora (sabuesa)....¿? potser només escribint un missatge ja n'hi ha prou?.
Bé, molta sort a NY i anirem seguint-nos els uns als altres...hum!
Eiiii Montse. Doncs vaig una mica peix de lo fer-se seguidor, part d'anglès, tindré que fer algun curs de noves tecnologies 2.0!! je, je .. Ptó i merci per seguir-me!
ResponElimina